Potser és un somni, però no és bonic i meravellós somiar?

dijous, 15 de juliol de 2010

Gorges del Tarn i Occitània

1.360 quilòmetres i  nou dies de ruta on la natura, la història, la cultura, el bon menjar i el relax es barregen a cada curva del camí i a cada racó que vas descobrint dia a dia.
Una ruta que ja feia temps que s'estava coent poc a poc i que finalment s'ha pogut fer d'una de les millors maneres possibles.
Dirigint-nos cap a Colliure primer, aprofitant per dinar davant del mar amb un clima perfecte, no tenim la sensació d'haver sortit de Catalunya, doncs als establiments disposen d'adhesius on hi posa "aqui és parla català" i les senyeres onegen al vent.
Un cop feta la digestió agafem ruta fins a Beziers on passem la primera nit a la "Fosca" a un aparcament al costat del riu i als peus de la catedral, que és el què em vingut a veure per tal de retre homenatge a la nostra manera a les 20.000 persones que varen matar i cremar els francesos del nord tot just començada la creuada contra les terres d'OC i els càtars i on es va fer "famosa" una frase del llegat papal que quan se li va demanar a qui mataven i a qui no, ell va respondre "mateu-los a tots i Déu ja triarà als seus"...així varen anar les coses... La catedral resulta tenir una llllaaaaaarrrggggaaaa escala de cargol que et puja fins al campanar on es disfruten d'unes vistes espectaculars de la ciutat i el riu.
Aquella mateixa tarda ja ens plantem a la porta de les gorges del Tarn on comprem una bona barra de pa per sopar i ens endinsem als congostos de les gorges de la Jonte primer, per acabar arribant a un càmpig a pocs minuts de Saint Enemie, fent una paradeta abans en un avenc de dimensions tan grans que diuen que hi cabria la catedral de Notredame a dins i on es troba l'estalagmita més alta del món....30 metres!!!! Li queden 15 metres per arribar al sostre i això passarà d'aquí 200.000 anys!!! Casi ná!!! Un cop al càmping, et trobes enmig d'escarpats de roca de 100 o 150 metres d'alçada per on circula el riu Tarn a la vall, tranquil i silenciós.
Al dia següent s'aprofita per recórrer amb canoa el riu, parant aqui o allà on ens agrada per, fer un cigarret, banyar-nos al riu, dinar en una ombreta i fer una mica de braços tot gaudint del silenci, el Sol i l'aigua fresca del riu que ajuda a portar molt millor la calor....lloc perfecte per disfrutar de la natura en màxima potència!!!! MOLT RECOMANAT.
Després de dormir plàcidament a la furgo, dia de ruta per les gorges i baixant cap a Mazamet on, per casualitats de la vida gràcies a la Rous i les seves dots com a copilot, trobem un llac enmig de la munyanya on, a part per poder dormir sota els arbres i tenir a 25 metres el llac, ens trobem pràcticament sols per gaudir altra vegada de l'aigua i el solete, acabant de relaxar-nos fins a nivells perillosos....una gran troballa si senyor!!!
A partir d'aqui descendim cap a la Cité de Carcassona i el bullici de cotxes ens retorna una mica a la realitat, tot i que no perdem el temps i gaudim d'aquesta ciutat turística no deixant d'aprofitar les carreteretes de la munyanya negra, els poblets i les grans "grutes" a la roca calcària que et deixen bocabadat del què amaga la terra. Com també recórrer un dels primers castells que veiem, el de Lastours.
Carcassona. bella ciutadella amb enormes muralles on els turistes hi són abundants tot i que no priven de gaudir-ne al nostre ritme fins a la nit, tot començant a provar els productes de la terra i de la vinya, que ens ajuden a fer la foto mes "fricky" del viatge!!!!! ja,ja,ja...
  Dersprés seguim baixant cap a Montsegur, lloc importantíssim de les creuades contra els càtars, on 220 persones varen baixar del castell per entrar a les fogueres que els esperaven al "prat dels cremats", tot cantant i no renunciant als seus ideals ni a la seva fe. Un cop a dalt, on les vistes són impressionants, ens deixem endur per la inmensa energia que s'hi respira, deixant passar el temps tranquil·lament, sense pensar en el pas següent i gaudint de la companyia i el silenci.....estavem sols!!!!!
També s'ha de dir que varem aprofitar l'encantador Hotel Des Costes del petit poble per fer una seriosa cata de productes i vins dels pagesos de la zona....que ja està bé!
I finalment ja baixant cap a la última etapa, ens parem al poble de Casteil, al massís del canigó, on podem dormir als peus de la muntanya per, l'endemà pujar caminant fins a l'abadia de Sant Marti on ens trobem un monestir construït en un sortint de roca entre penyasegats i a on la pau monacal i la curosa arquitectura de la pedra i els jardins ens deixa impressionats.
I a l'arribar a casa, simplement ens queda el regust i el record d'un molt bon viatge al costat de casa que segur que es tornarà a repetir sigui quan sigui....de moment encara ens queden les olors i les imatges que ja ens omplen i ens transporten.
Fins aviat!!!!!!!
Per veure les fotos