Després de deixar la Meltem Pansyion
i els seus molt amables anfitrions, que ens van ajudar en un petit
problema amb la roda del cotxe, ens dirigim cap a Kalkan tot parant-nos a
la platja de Kaputas. Una preciosa platja de sorra molt clara i algunes
pedres que, tot i ser molt coneguda, comportant que estigui més plena
que d'altres que hem estat, val molt la pena estar-hi una bona estona.
Arribats a Kalkan, a l'Hotel Oz Pansiyon i fent una passejada per bonics carrers trobem un restaurant situat en una casa Grega de 200 anys i amb un espectacular menjador a la terrassa de la casa, sopem amb vistes immillorables del mar i el poble, bona benvinguda! Ens adonem que hi ha molts turistes i residents anglesos i no ens estranya gens ;).
Havent sopat ens perdem pels carrerons encantadors plens de balconades florides i bon ambient.Trobem un jardí il.luminat amb fanalets penjats dels arbres i seients encoixinats i ens aturem a fer un mojito, que la música s'ho val :)
Al matí, després d'esmorzar a l'encantadora terrassa,ens apropem a Patara a veure el gran teatre i l'àgora, força ben conservats. No costa gaire imaginar-se què han sentit aquelles pedres... i asseguts al teatre quantes funcions s'hi hauran representat...Va ser on va néixer Sant Nicolau, del quí prové la llegenda del Pare Nöel!!!!
Segons la guia, no podem deixar de veure les ruïnes de Xantos declarades Patrimoni de la Unesco on s'hi troben tombes sobre uns pilars enormes i un altre teatre, no tan ben conservat com el de Patara. Ens adonem amb tristor, que no ho tenen gaire ben valorat allà, hi vam trobar un ramat de cabres enmig de les ruïnes i un entorn poc cuidat, sense rètols informatius ni zones acordonades com a altres llocs... hi havien unes canonades d'aquelles de ceràmica, possiblement de l'època romana o bizantina, i les trepitjaves sense adonar-te que eren allà!!! Hem vist museus on hi tenen les mateixes canonades exposades i no es poden ni tocar! Quina llàstima! Sap greu pensar que si no ho cuiden es perdrà... Com a anècdota, un petit company, un gosset a qui vam anomenar Rantamplan, que va seguir-nos durant tot el recorregut per les ruïnes i saltironava i jugava ben content tot creuant-se enmig del nostres peus, vam pensar que potser no el cuidaven gaire però no era així ja que quan vam tornar al cotxe, pensant que voldria venir amb nosaltres, ell va tornar a estirar-se al seu lloc ben content i mentre marxàvem feia anar la cua tot saludant :) ens va recordar la nostra bestioleta!
Tornats a l'hotel i a gaudir una estona més de Kalkan.
Al matí, de camí cap a Fethiye vam aturar-nos a unes gorges, les de Saklikent. Un bonic canó erosionat per l'aigua on pots fer el recorregut d'uns 2 km en aquesta època amb tant sols un pam d'aigua més o menys, més enllà ja s'anima la cosa i has de nedar i tot! A l'inici del canó l'aigua congelada! d'aquella que quan portes una estona fa mal i tot però el recorregut en general es podia fer molt bé. Sortint del canó vam dinar on haviem aparcat el cotxe on un xicotet tot simpàtic s'esforçava a parlar-nos en anglès i servir-nos el menjar amb diligència i celeritat. La sorpresa va ser en veure que la qualitat del menjar no era gran cosa i a l'hora de pagar ens havia "enxufat" una amanida i unes patates quan havia dit el pare del nen que entraven gratis... Però bé... no calia posar-se a discutir.... de gent aprofitada n'hi ha a tot arreu i si aquests diners serveixen perquè aquell nen pugui anar a escola ja està bé.
Després de tanta activitat arribem a Fethiye una gran ciutat pleeeeeeena de cotxes i gent. Ens ens endinsem enmig de la gentada intentant trobar l'hotel i resulta que estàvem a l'altra punta d'on havíem d'anar! Per sort l'allotjament que buscàvem estava als afores de la ciutat i una calma encantadora ens convidava a descansar. Abans, però, vam fer un volt per la ciutat plena de fonts de colors i bon ambient vam comprar alguna cosa per sopar i una ampolla de vi i vam anar al petit apartament de fusta amb piscina a gaudir d'una bona vetllada... "No price"!!! ;)
Vam deixar Fethyie per anar a trobar el petit i encantador poble de Gocek, tot parant-nos a una caleta privada "pija" i molt tranquil·la, on l'entorn era inmillorable.
Gocek, un poblet molt tranquil i sense gaires complicacions, ideal per fer el creuer de tot un dia per les dotze illes que envolten l'entrada al mar i el port de Gocek. Un dia d'aigua i tranquil·litat, amb molt bona companyia (un home d'origen persa, que viu a Anglaterra i té una casa a Turquia; amb una filla de mare Índia i que ha viscut tota la joventut a Espanya.......quin revoltim!).
Després del creuer, i per acabar bé el dia, varem anar a fer una narguile al Bar d'en Murat, un paio collonut que viu molt tranquil·lament i sense estrés, on finalment ens varem poder comprar la nostra narguile per casa. A la vel·locitat d'en Murat varem acabar la compra a les dues de la matinada!! :)
Val molt la pena estar-se un parell o tres de dies a Gocek i disfrutar dels petits plaers que t'aporta, i a l'hotel Villa DanLin s'hi està molt i molt bé.
Encarant l'última etapa de la ruta per Turquia, arribem a la gran ciutat de Marmaris per agafar el ferry cap a Rodes. Però després de tot el què hem vist, la gran ciutat no ens atrau gaire, tot i que aprofitem per passejar una mica pel seu llarguíssim passeig marítim plè de Bars musicals amb bon ambient, i els carrerons del casc antic que, tot i està força bé, no tenen res d'especial que no hagim vist als altres llocs.
Així que finalment, després d'inentar descansar a la pensió que estàvem......(millor no dir-ne gran cosa) agafem el ferry que ens ha de portar a l'illa de Rodes i descobrir, per uns dies més, tot el què pot aportar aquest petit tros de terra amb tanta història......
Aquí us deixem algunes FOTOS!
Arribats a Kalkan, a l'Hotel Oz Pansiyon i fent una passejada per bonics carrers trobem un restaurant situat en una casa Grega de 200 anys i amb un espectacular menjador a la terrassa de la casa, sopem amb vistes immillorables del mar i el poble, bona benvinguda! Ens adonem que hi ha molts turistes i residents anglesos i no ens estranya gens ;).
Havent sopat ens perdem pels carrerons encantadors plens de balconades florides i bon ambient.Trobem un jardí il.luminat amb fanalets penjats dels arbres i seients encoixinats i ens aturem a fer un mojito, que la música s'ho val :)
Al matí, després d'esmorzar a l'encantadora terrassa,ens apropem a Patara a veure el gran teatre i l'àgora, força ben conservats. No costa gaire imaginar-se què han sentit aquelles pedres... i asseguts al teatre quantes funcions s'hi hauran representat...Va ser on va néixer Sant Nicolau, del quí prové la llegenda del Pare Nöel!!!!
Segons la guia, no podem deixar de veure les ruïnes de Xantos declarades Patrimoni de la Unesco on s'hi troben tombes sobre uns pilars enormes i un altre teatre, no tan ben conservat com el de Patara. Ens adonem amb tristor, que no ho tenen gaire ben valorat allà, hi vam trobar un ramat de cabres enmig de les ruïnes i un entorn poc cuidat, sense rètols informatius ni zones acordonades com a altres llocs... hi havien unes canonades d'aquelles de ceràmica, possiblement de l'època romana o bizantina, i les trepitjaves sense adonar-te que eren allà!!! Hem vist museus on hi tenen les mateixes canonades exposades i no es poden ni tocar! Quina llàstima! Sap greu pensar que si no ho cuiden es perdrà... Com a anècdota, un petit company, un gosset a qui vam anomenar Rantamplan, que va seguir-nos durant tot el recorregut per les ruïnes i saltironava i jugava ben content tot creuant-se enmig del nostres peus, vam pensar que potser no el cuidaven gaire però no era així ja que quan vam tornar al cotxe, pensant que voldria venir amb nosaltres, ell va tornar a estirar-se al seu lloc ben content i mentre marxàvem feia anar la cua tot saludant :) ens va recordar la nostra bestioleta!
Tornats a l'hotel i a gaudir una estona més de Kalkan.
Al matí, de camí cap a Fethiye vam aturar-nos a unes gorges, les de Saklikent. Un bonic canó erosionat per l'aigua on pots fer el recorregut d'uns 2 km en aquesta època amb tant sols un pam d'aigua més o menys, més enllà ja s'anima la cosa i has de nedar i tot! A l'inici del canó l'aigua congelada! d'aquella que quan portes una estona fa mal i tot però el recorregut en general es podia fer molt bé. Sortint del canó vam dinar on haviem aparcat el cotxe on un xicotet tot simpàtic s'esforçava a parlar-nos en anglès i servir-nos el menjar amb diligència i celeritat. La sorpresa va ser en veure que la qualitat del menjar no era gran cosa i a l'hora de pagar ens havia "enxufat" una amanida i unes patates quan havia dit el pare del nen que entraven gratis... Però bé... no calia posar-se a discutir.... de gent aprofitada n'hi ha a tot arreu i si aquests diners serveixen perquè aquell nen pugui anar a escola ja està bé.
Després de tanta activitat arribem a Fethiye una gran ciutat pleeeeeeena de cotxes i gent. Ens ens endinsem enmig de la gentada intentant trobar l'hotel i resulta que estàvem a l'altra punta d'on havíem d'anar! Per sort l'allotjament que buscàvem estava als afores de la ciutat i una calma encantadora ens convidava a descansar. Abans, però, vam fer un volt per la ciutat plena de fonts de colors i bon ambient vam comprar alguna cosa per sopar i una ampolla de vi i vam anar al petit apartament de fusta amb piscina a gaudir d'una bona vetllada... "No price"!!! ;)
Vam deixar Fethyie per anar a trobar el petit i encantador poble de Gocek, tot parant-nos a una caleta privada "pija" i molt tranquil·la, on l'entorn era inmillorable.
Gocek, un poblet molt tranquil i sense gaires complicacions, ideal per fer el creuer de tot un dia per les dotze illes que envolten l'entrada al mar i el port de Gocek. Un dia d'aigua i tranquil·litat, amb molt bona companyia (un home d'origen persa, que viu a Anglaterra i té una casa a Turquia; amb una filla de mare Índia i que ha viscut tota la joventut a Espanya.......quin revoltim!).
Després del creuer, i per acabar bé el dia, varem anar a fer una narguile al Bar d'en Murat, un paio collonut que viu molt tranquil·lament i sense estrés, on finalment ens varem poder comprar la nostra narguile per casa. A la vel·locitat d'en Murat varem acabar la compra a les dues de la matinada!! :)
Val molt la pena estar-se un parell o tres de dies a Gocek i disfrutar dels petits plaers que t'aporta, i a l'hotel Villa DanLin s'hi està molt i molt bé.
Encarant l'última etapa de la ruta per Turquia, arribem a la gran ciutat de Marmaris per agafar el ferry cap a Rodes. Però després de tot el què hem vist, la gran ciutat no ens atrau gaire, tot i que aprofitem per passejar una mica pel seu llarguíssim passeig marítim plè de Bars musicals amb bon ambient, i els carrerons del casc antic que, tot i està força bé, no tenen res d'especial que no hagim vist als altres llocs.
Així que finalment, després d'inentar descansar a la pensió que estàvem......(millor no dir-ne gran cosa) agafem el ferry que ens ha de portar a l'illa de Rodes i descobrir, per uns dies més, tot el què pot aportar aquest petit tros de terra amb tanta història......
Aquí us deixem algunes FOTOS!
