Tant si es creu com si no en el cristianisme, el judaïsme o l'islam, realment les energies de tanta gent durant el pas del temps es poden palpar a cada pedra que toques. Si et deixes endur pel què sents tot tocant el mur de les lamentacions, o et quedes contemplant assegut la Cúpula de la Roca a sota l'ombra d'una olivera, o t'internes al petit recinte on es diu que van enterrar Jesucrist, experimentaràs amb els cincs sentits el motiu de tanta passió i també tants problemes que desperta aquesta ciutat.
Tot passejant pels seus carrers, es descobreix un món plè de riquesa cultural (i religiosa) sense que es percebi cap tipus de conflicte o inseguretat. Al contrari, la gent t'obre les portes i t'acull com un més per tal que disfrutis del què se't pugui oferir.
El que si sorprèn es trobar-te a un cambrer servin-te el dinar al barri jueu, tot portant la pistola al cinturó. O veient a un militar amb el subfusell a l'espatlla, un carret de la compra i comprant les verdures pel sopar...en fi, el seu dia a dia.
Tot anant cap al Mar mort amb el cotxe de lloguer, sorprèn quan passes per un punt a la carretera on hi ha marcat el nivell del mar, i tu segueixes baixant i baixant fins que arribes a la gran vall on el Mar mort separa Israel de Jordània, que està "a un tir de pedra". Al final, 300 i escaig metres per sota el nivell del mar!!.
Flotar a l'aigua a sobre un terra de sal tot contemplant les escarpades roques per on, posteriorment, descobreixes que hi han oasis i cascades amagats on l'aigua és dolça i fresca, fa que "la baixada" sigui molt interessant i il·lustrativa.
Finalment, poder dir que s'han compartit aquestes experiències i vivències amb un gran amic, pare i boníssim company de viatge, fa que el record del viatge tants anys esperat hagi sigut molt i molt intens...també ha servit per començar a donar forma a la idea del viatge de l'any que ve! :)
Aqui van unes quantes FOTOS
