Potser és un somni, però no és bonic i meravellós somiar?

dimarts, 7 de juny de 2016

Una setmana per la Emília Romana

Aquesta vegada el viatge de pare i fill ha estat a Itàlia, en concret a la zona de la Emilia Romana.
Tenint com a base la ciutat de Ràvenna ens hem endinsat una mica en aquesta magnífica regió, la gran plana del riu Po, amb les seves petites ciutats i els monts Apenins coma fons.
Una gran descoberta que ens ha deixat un molt bon gust de boca (en tots els aspectes), amb una barreja de cultura, història, bon menjar i natura; tot a poquíssima distància i molt fàcil de recórrer.
La ciutat de Ràvenna enlluerna amb les seves esglésies i baptisteris que són patrimoni de la UNESCO gràcies als seus meravellosos mosaics de l'època en què havia estat capital de l'imperi romà.
Carrers tranquils i agradables per passejar, gaudir de les seves terrasses i del seu menjar, tot aprofitant la seva ubicació per fer excursions pel territori, fan de Ràvenna una molt bona opció com a punt de partida de la zona.
Es pot aprofitar per visitar el centre històric de Ferrara amb el seu duomo i el meravellós castell, tot pujant per la carretera de la costa que et permet visitar i gaudir de Comacchio, una petita Venècia on els petits canals recorren el casc antic, amb restaurants flotants sobre l'aigua a on podràs degustar el peix acabat de pescar.
I com no, com a perla de ciutat i capital, la meravellosa Bolònia on la vida pels seus carrers batega a cada cantonada, on els carrers estant coberts de meravelloses arcades i el seu nucli històric plè de racons encantadors i fabulosos monuments fan d'aquesta ciutat un lloc perfecte per perdre-s'hi.
Baixant cap al sud no es pot deixar de recórrer les petites carreteres que t'endinsen per les valls dels Apenins, la gran serralada que parteix Itàlia de nord a sud, amb els seus grans boscos i poca gent, els poblets de muntanya tranquils i mig oblidats per les masses de les ciutats i, com no, aigua per tot arreu. Realment és una zona que no s'hauria de deixar de visitar tant si es va a la Emilia Romana com al nord de la Toscana, aprofitant per veure la ciutat d'Arezzo i el seu mercat d'antiguitats del Dissabte.
En definitiva, una zona d'Itàlia molt menys visitada que les seves zones veïnes de la Toscana o Venècia, on la tranquil·litat de no tenir el turisme de masses, gaudir de l'acolliment que a cada racó et brinden les grans persones que hi viuen, el bon menjar i el bon vi, i la varietat de paisatges i ciutats que l'integren, han fet que per nosaltres la Emilia Romana hagi estat un tresor trobat enmig de la meravellosa Itàlia. Una gran recomanació.
Aquí van les FOTOS