Però nosaltres hem decidit anar una miqueta més al nord, uns 100 quilòmetres més amunt, al bonic poble de Luosto i els seus boscos.
Al cap d'una horeta i escaig amb l'autobús, que tot i la carretera gelada no disminueix la marxa, ens trobem carregant les motxilles per carrers nevats entre avets per trobar-nos quasi per sorpresa el què serà la nostra casa de fusta durant unes nits, Un entorn perfecte a una cabana espectacular, càlida i còmoda.
Havíem decidit repartir-nos els dies entre fer un parell d'activitats programades, relax i explorar aquest meravellós entorn, així que comencem per agafar les motos de neu que ens porten fins a un criador de huskies per poder gaudir dels trineus tirats per aquests fantàstics animals, tot conduint-los (i frenant-los) enmig del bosc amb una gran sensació de proximitat amb l'entorn nevat i silenciós. Com és obvi, la Roser és estimada immediatament pels gossos, que fan que costi marxar d'allà.
Encara ens queden unes hores abans de sopar per poder gaudir de la tranquil·litat i la bona companyia a la cabana, i de la primera sauna finlandesa en plena natura.
El dia següent decidim aprendre alguna cosa nova i lloguem uns esquís de fons ja que, com a bons nòrdics, a Luosto disposen de moltes rutes marcades i il·luminades (aquí la llum de dia s'acaba a les tres de la tarda) per tot tipus de practicants. Després d'alguna caiguda i d'agafar la sincronització correcta, comencem a gaudir d'aquest esport i de tot el què ens envolta, fins a arribar a un "refugi" enmig del bosc que disposen per aquí dalt, on un foc a terra i un cobert de fusta, dóna la benvinguda als caminadors i esquiadors perquè puguin reposar forces sense passar fred, tot poguent cuinar sobre les graelles que hi ha sobre el foc...tot un exemple, si senyor!
L'altra activitat programada que ens havia fet gràcia va ser la de poder anar a veure una mina d'amatistes dalt d'una de les poques "petites" muntanyes que hi ha, i poder recollir, amb sort, alguna d'aquestes precioses pedres. Així que tornem a agafar la moto de neu i cap allà que anem i, després d'una breu explicació tècnica i física de les amatistes i les seves variacions, ens endinsem muntanya avall on, amb uns petits pics que et deixen, per uns minuts et poses a picar pedra (petita) i a recollir el què puguis trobar :)
I a la nit, a celebrar el cap d'any amb un bon vi del pla de Bages que havíem portat, i raïm tot esperant les dotze campanades finlandeses, que no arriben! Aquí, com a molts llocs del món, fan només el compte enrere dels segons que falten per les dotze per poder començar a tirar focs artificials a les 00:01h...aixi que ens quedem fent el raïm entre coet i coet...a la nostra manera.
I per gaudir l'últim dia, sent ja uns semi experts en això de l'esqui de fons, ens tornem a calçar "les botes" per acabar fent una llarga marxa, tot travessant un riu i descobrir altres racons de la riba nord, amb les seves cabanes aïllades i els diferents veïns que ens van avançant tot esquiant...fins a arribar a un altre d'aquests semi refugis de fusta que conviden a descansar una mica.
I què millor per acabar aquesta escapada nadalenca, tant al nord, que poder contemplar encara que siguin en poca intensitat, de les meravelloses aurores boreals!! finalment i després de quatre nits de núvols, a la última, aquesta terra ens brinda el gran acomiadament des del cel estrellat, tot il·luminant-se ens alguns instants per aquests filaments de color verd i la seva màgia.
...en fi, que per no ser gaire amants del fred, tornem a casa amb una gran sensació i molts records, que fan que ens replantegem repetir l'experiència de descobrir una mica més aquestes terres del nord...algun dia.
**INFORMACIÓ**
-. La cabana la vàrem trobar a través de: Home away
-. Les activitats programades a Luosto les varem a reservar a través de: Lapland Safaris
Aqui van les FOTOS!
Sana enveja! Ja hi aniria però m'hi sobra la neu, imposible, oi?
ResponEliminaCreia que de "dia" hi havia menys llum.
Núria