Potser és un somni, però no és bonic i meravellós somiar?

diumenge, 24 de juliol de 2016

Descoberta de les Causses du Quercy...França

Tot buscant per marxar uns dies no molt lluny de casa, vàrem descobrir aquest indret que es troba resseguint part del riu Lot, a la regió del midi-pyrénées, i que feia tota la pinta de ser un lloc tranquil, natura per tots cantons i poblets per descobrir....i així va ser,
Tenint com a base una caseta al meravellós poble de Saint-cirq Lapopie on ens vam poder endur la bestioleta de casa, ens vàrem deixar portar per l'animositat de la gent i el relax que transpirava cada raconet d'aquest indret,
El riu Lot, el Céle, els pobles perduts en carreteres secundàries, el bon menjar i sobretot el bon vi varen fer d'aquests dies un constant batec de tots els sentits. A més a més de poder passejar pel poble on va néixer el descobridor de la pedra Rosetta, el Sr. Champollion, o endinsar-nos al riu subterrani de la "Goufre du Padirac" tot baixant per l'enorme caldera de roca per trobar les petites barques que et porten fins a les grans sales d'estalactites i estalagmites amb llacs d'aigua transparent (llàstima que no deixin fer fotografies a l'interior...)
Moltíssimes coses a fer a pocs passos entre elles, però que realment donen per un viatge de més dies (t'hi podries estar tranquil·lament 15 dies i encara et trobaries amb la sensació que no n'has tingut prou) ja que els rius que envolten aquesta zona es poden fer amb Kayak, llogant per hores o dies una barca tripulada per tu, descobrint les diferents zones perfectes per banyar-s'hi...i tots els poblets que bé valen una parada per poder gaudir de les vistes dels seus boscos, els alts espadats que cauen verticals als rius o els diferents camins recorreguts per fer a peu o amb bicicleta entremig de tot aquest espetec de natura tan viva i canviant.
Realment és una gran recomanació tenir una bona base d'operacions on poder exprimir fins que se't tanquen els ulls de tot el què t'envolta, i la caseta que varem trobar va ser perfecta per posar la cirereta a tota aquesta nova experiència per l'ànima que, de ben segur que repetirem algun dia tot ampliant la nostra estada per descobrir una zona que no ens ha deixat indiferents.
Us deixem, a part de les fotos, uns links d'interès d'informació de la zona i de la casa que varem trobar.
Fins aviat!

Turisme pel LOT
Gouffre de Padirac

Casa a Saint-cirq Lapopie

Aqui van les FOTOS

dimarts, 7 de juny de 2016

Una setmana per la Emília Romana

Aquesta vegada el viatge de pare i fill ha estat a Itàlia, en concret a la zona de la Emilia Romana.
Tenint com a base la ciutat de Ràvenna ens hem endinsat una mica en aquesta magnífica regió, la gran plana del riu Po, amb les seves petites ciutats i els monts Apenins coma fons.
Una gran descoberta que ens ha deixat un molt bon gust de boca (en tots els aspectes), amb una barreja de cultura, història, bon menjar i natura; tot a poquíssima distància i molt fàcil de recórrer.
La ciutat de Ràvenna enlluerna amb les seves esglésies i baptisteris que són patrimoni de la UNESCO gràcies als seus meravellosos mosaics de l'època en què havia estat capital de l'imperi romà.
Carrers tranquils i agradables per passejar, gaudir de les seves terrasses i del seu menjar, tot aprofitant la seva ubicació per fer excursions pel territori, fan de Ràvenna una molt bona opció com a punt de partida de la zona.
Es pot aprofitar per visitar el centre històric de Ferrara amb el seu duomo i el meravellós castell, tot pujant per la carretera de la costa que et permet visitar i gaudir de Comacchio, una petita Venècia on els petits canals recorren el casc antic, amb restaurants flotants sobre l'aigua a on podràs degustar el peix acabat de pescar.
I com no, com a perla de ciutat i capital, la meravellosa Bolònia on la vida pels seus carrers batega a cada cantonada, on els carrers estant coberts de meravelloses arcades i el seu nucli històric plè de racons encantadors i fabulosos monuments fan d'aquesta ciutat un lloc perfecte per perdre-s'hi.
Baixant cap al sud no es pot deixar de recórrer les petites carreteres que t'endinsen per les valls dels Apenins, la gran serralada que parteix Itàlia de nord a sud, amb els seus grans boscos i poca gent, els poblets de muntanya tranquils i mig oblidats per les masses de les ciutats i, com no, aigua per tot arreu. Realment és una zona que no s'hauria de deixar de visitar tant si es va a la Emilia Romana com al nord de la Toscana, aprofitant per veure la ciutat d'Arezzo i el seu mercat d'antiguitats del Dissabte.
En definitiva, una zona d'Itàlia molt menys visitada que les seves zones veïnes de la Toscana o Venècia, on la tranquil·litat de no tenir el turisme de masses, gaudir de l'acolliment que a cada racó et brinden les grans persones que hi viuen, el bon menjar i el bon vi, i la varietat de paisatges i ciutats que l'integren, han fet que per nosaltres la Emilia Romana hagi estat un tresor trobat enmig de la meravellosa Itàlia. Una gran recomanació.
Aquí van les FOTOS

dijous, 31 de març de 2016

Uns dies per Londres

Per aquests sis dies, s'ajuntaven tres viatges en un: Primer avió i viatge fora de casa per l'Astrid, primera visita a Londres per la Roser, i redescobriment d'aquesta ciutat per l'Oriol.... tota una bona empresa :)
Com a base d'operacions varem decidir estar-nos en una caseta típicament anglesa, als afores de la ciutat, al barri d'Archway. Tota una gran descoberta sobretot per la càlida benvinguda de la nostra anfitriona, la Cordelia.
Després de dinar i dormir una estoneta, varem anar planificant els diferents dies en funció de les zones que volíem veure, ja que si no pots anar d'un costat a l'altre de Londres sense aprofitar bé tot el què ofereix.
Dies de llargues caminades i molt bones sensacions, tot descobrint aquesta bonica ciutat plena d'impressionants "monuments", però també de racons i carrers plens de vida i color. Si a més a més el temps londinenc està de part teva, molt millor!
Així que tot gastant les sabates pel barri de Westminster amb el Parlament, les grans avingudes, la increïble Abadia i el seu fabulós interior, Trafalgar square..... ens endinsem cap al barri xinès i el Soho, tot aprofitant per fer una cerveseta a un dels mil pubs que hi ha.
Aprofitem els dies per endinsar-nos al mercat de Covent Garden i els seus voltants, descobrint una placeta plena de colors i carrers empedrats, el barri de Temple amb carrers amagats darrera grans portes de fusta, caminant pel costat del Tàmesi fins a emocionar-nos tot veient el musical dels Miserables en ple cor londinenc.
Gaudir durant unes quantes hores dels tresors del British Museum i el Natural History Museum, tot meravellant-nos també dels magnífics edificis que són, i GRATUÏTS (això si que ho saben fer bé aquests anglesos), caminar pels grans pulmons verds de la ciutat, trobar-te fent un cafè tot prenent el Sol mentre una cantant et transporta a l'Anglaterra dels anys 50, veure la fusió de cultures que transpiren els carrers i els seus restaurants....tot plegat i més et fan veure que Londres és una ciutat que batega molt fort.
I per acabar l'estada, ens endinsem al bulliciós i irreverent mercat de Camden (no sé si és millor dir-li poble-mercat), amb les seves impactanst façanes plenes de colors, els seus carrers amb milers de botiguetes i paradetes, els racons plens de petits restaurants de països diferents de tot el món on et donen a provar el què podries arribar a menjar, els canals amb antigues barcasses de transport...i tot un submón on és fascinant deixar-te perdre durant una llarga estona.
Definitivament ha estat un gran viatge ple de descobertes, compartit amb la millor companyia, que de ben segur quedarà gravat en el record de la memòria.

Aquí van les FOTOS!

dimecres, 6 de gener de 2016

Cap d'any a la Lapònia finlandesa

Després de decidir-nos a passar una mica de fred, i unes horetes d'avió amb alguna escala prèvia, arribem a Rovaniemi, capital de la Lapònia finlandesa i on un indicador de fusta ens informa que estem al cercle polar àrtic.
Però nosaltres hem decidit anar una miqueta més al nord, uns 100 quilòmetres més amunt, al bonic poble de Luosto i els seus boscos.
Al cap d'una horeta i escaig amb l'autobús, que tot i la carretera gelada no disminueix la marxa, ens trobem carregant les motxilles per carrers nevats entre avets per trobar-nos quasi per sorpresa el què serà la nostra casa de fusta durant unes nits, Un entorn perfecte a una cabana espectacular, càlida i còmoda.
Havíem decidit repartir-nos els dies entre fer un parell d'activitats programades, relax i explorar aquest meravellós entorn, així que comencem per agafar les motos de neu que ens porten fins a un criador de huskies per poder gaudir dels trineus tirats per aquests fantàstics animals, tot conduint-los (i frenant-los) enmig del bosc amb una gran sensació de proximitat amb l'entorn nevat i silenciós. Com és obvi, la Roser és estimada immediatament pels gossos, que fan que costi marxar d'allà.
Encara ens queden unes hores abans de sopar per poder gaudir de la tranquil·litat i la bona companyia a la cabana, i de la primera sauna finlandesa en plena natura.
El dia següent decidim aprendre alguna cosa nova i lloguem uns esquís de fons ja que, com a bons nòrdics, a Luosto disposen de moltes rutes marcades i il·luminades (aquí la llum de dia s'acaba a les tres de la tarda) per tot tipus de practicants. Després d'alguna caiguda i d'agafar la sincronització correcta, comencem a gaudir d'aquest esport i de tot el què ens envolta, fins a arribar a un "refugi" enmig del bosc que disposen per aquí dalt, on un foc a terra i un cobert de fusta, dóna la benvinguda als caminadors i esquiadors perquè puguin reposar forces sense passar fred, tot poguent cuinar sobre les graelles que hi ha sobre el foc...tot un exemple, si senyor!
L'altra activitat programada que ens havia fet gràcia va ser la de poder anar a veure una mina d'amatistes dalt d'una de les poques "petites" muntanyes que hi ha, i poder recollir, amb sort, alguna d'aquestes precioses pedres. Així que tornem a agafar la moto de neu i cap allà que anem i, després d'una breu explicació tècnica i física de les amatistes i les seves variacions, ens endinsem muntanya avall on, amb uns petits pics que et deixen, per uns minuts et poses a picar pedra (petita) i a recollir el què puguis trobar :)
I a la nit, a celebrar el cap d'any amb un bon vi del pla de Bages que havíem portat, i raïm tot esperant les dotze campanades finlandeses, que no arriben! Aquí, com a molts llocs del món, fan només el compte enrere dels segons que falten per les dotze per poder començar a tirar focs artificials a les 00:01h...aixi que ens quedem fent el raïm entre coet i coet...a la nostra manera.
I per gaudir l'últim dia, sent ja uns semi experts en això de l'esqui de fons, ens tornem a calçar "les botes" per acabar fent una llarga marxa, tot travessant un riu i descobrir altres racons de la riba nord, amb les seves cabanes aïllades i els diferents veïns que ens van avançant tot esquiant...fins a arribar a un altre d'aquests semi refugis de fusta que conviden a descansar una mica.
I què millor per acabar aquesta escapada nadalenca, tant al nord, que poder contemplar encara que siguin en poca intensitat, de les meravelloses aurores boreals!! finalment i després de quatre nits de núvols, a la última, aquesta terra ens brinda el gran acomiadament des del cel estrellat, tot il·luminant-se ens alguns instants per aquests filaments de color verd i la seva màgia.
...en fi, que per no ser gaire amants del fred, tornem a casa amb una gran sensació i molts records, que fan que ens replantegem repetir l'experiència de descobrir una mica més aquestes terres del nord...algun dia.

**INFORMACIÓ**
-. La cabana la vàrem trobar a través de: Home away
-. Les activitats programades a Luosto les varem a reservar a través de: Lapland Safaris

Aqui van les FOTOS!