Costa Lícia i Rodes: 3a Setmana

Illa de Rodes

Un cop havent passat els tràmits de l'aduana i immigració per tornar a entrar a Europa, pugem al ferri que en una horeta i amb la mar una mica moguda, ens deixa a l'Illa de Rodes.

Ja des del port es poden apeciar les imponents muralles que voregen tota la ciutat antiga de Rodes i els seus carrers animats i plens d'Història.

Quan accedeixes als carrers empedrats de la ciutat antiga per una de les innumerables portes medievals, és com si et transportessis a una època diferent ja que pots sentir el què aquelles pedres, arcs i merlets han aguantat durant tants segles.

Els carrers principals de la ciutat antiga, que reben noms com Pitàgores, Sòcrates o Aristòtil estan plens de petites botigues on s'hi pot trobar de tot i més, i una riuada de gent provinent de molts llocs del món no perden l'oportunitat de comprar o menjar, ja que els restaurants i bars es troben a cada cantonada.

Nosaltres anem a buscar el què serà el nostre últim allotjament, el Kristina's Rooms que, només a cinc minuts a peu del rovell de la ciutat antiga i encara dins de muralles, aporta la tranquil·litat i la pau lluny del bullici de la gent.

Una vegada més, el gestor de l'Hotel és una bellísima persona que ens assesora sobre on anar a menjar i què poder fer a l'illa que valgui la pena...... i no falla.

Al dia següent aprofitem per visitar aquesta preciosa ciutat, declarada patrimoni mundial per la UNESCO i ens deixem endur per la història, tot visitant el què havia estat l'Hospital dels cavallers de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, avui dia convertit en museu arqueològic, o pel carrer dels cavallers on encara es poden veure els diferents escuts d'armes de cada nacionalitat dels cavallers que conformaven la guàrdia de les muralles ( Provença, Italia, Anglaterra...). I finalment el gran castell del Gran mestre de l'ordre dels cavallers, amb les seves impressionants torres.

Com a apunt històric només dir que el sultà Suleimàn el Magnific quan va conquistar Rodes l'any 1522, li varen caldre 5 mesos de setge i 100.000 homes, contra una guarnició de 650 cavallers que comptaven amb l'ajut dels habitants de l'illa! Diuen que 70.000 turcs i varen perdre la vida fins que es va haver de negociar la rendició.

I per agafar forçes després del primer dia, varem descobrir un Restaurant perfecte i idíl.lic a prop de l'Hotel, de nom SIFONIOS on el seu propietari en Basilis, un molt bon home, ens va acompanyar tot xerrant i fent de la bona companyia tot un plaer, fent que hi anessim dos dies més.

Al dia següent i després de recollir el cotxe, ens vàrem dirigir cap a la costa Est de l'illa, fins al poble de Lindos, on la seva impressionant acròpolis dalt d'un turó amb unes vistes magnífiques, i les restes del temple d'Atenea del s.IV a.C valen l'ascenció per les escales sota un Sol de justícia. Però tot va quedar sol·lucionat quan, després de la visita, ens varem anar a refrescar a la platgeta que queda just a sota de l'acropolis..... un "sin vivir" vaja....

Agafem el cotxe i tot tornant cap a la ciutat de Rodes, ens aturem a veure la zona anomenada de les set fonts on, per condicions climatològiques, està bastant sec tot plega,t tot i que no perdem la oportunitat de refrescar-nos al riu. Si es vol també hi ha un túnel de 150 metres molt estret i fosc que et porta fins a un petit llac de la zona, caminant amb l'aigua fins a sobre els turmells.

I per acabar d'aprofitar el dia assoleiat que fa, ens acostem a la Platja d'Anthony Quinn, anomenada així perquè s'hi varen rodar unes escenes de la película "Els canons de Navarone". Una petita platgeta preciosa, amb l'aigua cristal·lina i refrescant on és un plaer deixar passar les hores de la tarda.

Aprofitant el cotxe, el dia següent anem cap a la costa Oest fins a l'increíble castell medieval de Monolithos, amb unes vistes que no deixen indiferent, envoltats de muntanya i boscos fins a tocar el mar, amb un color blau increíble.

Aquesta costa, més ventada que l'altra, però molt més verge, ens ofereix altres indrets com l'antiga ciutat de Kamiros, una de les tres primeres ciutats que es van fundar a l'Illa. El contrast de les pedres dels temples del s. III a.C, amb els arbres i el mar al fons  és una passada!

I ja més a prop de la ciutat de Rodes, l'anomenat Butterfly Valley, on durant els mesos d'estiu mil·lions de papallones hi emigren, fent que els arbres i les roques estiguin plenes de petites taques fosques amb ratlles grogues, quan de cop i volta aquestes taques es mouen i passen a ser boniques papallones de color vermell....impressionant.

Finalment deixem el cotxe per gaudir de l'últim dia a l'illa, tot aprofitant per recórrer els carrers de l'antiga ciutat, apropar-nos al port de Mandraki on dues estàtues de cèrvols, un mascle i una famella, custodien l'entrada al port i marquen l'indret on suposadament hi havia l'estàtua del Déu Helios, on els vaixells passaven per sota de les seves cames.

Un bon passeig pel costat del mar tot contemplant les muralles i els merlets de la ciutat, que no ens cansem d'observar.

Per despedir-nos del viatge, tornem al restaurant Sifonios per gaudir del seu boníssim menjar, i on en Basilis ens regala una ampolla d'Ouzo (una esècie d'anís o Raki turc) per recordar-nos les vivències a l'illa grega i la seva gran hospitalitat.

Tanquem així aquest viatge que ens ha portat per indrets meravellosos, alguns reflectits en aquestes fotos i d'altres que romandran amb nosaltres. Instants i persoes que recordarem amb un somriure, com la mirada del Yusuf, els tès a mitja tarda sota un sostre de parres i flors, els racons de somni, la hospitalitat dels amfitrions, les platges d'aigua blava transparent...solitàries, silencioses... la botigueta de mil coses del Murat, la companyia del "Rantamplam", les converses amb el Basilis... les pedres que guarden els secrets de segles remots... Tot aixó queda per nosaltres amb el desig de tornar-hi algun dia.... Inshalà :)

És bonic viatjar per tocar de peus a terra.

 Aquí van les últimes FOTOS.