Doncs si, això és l'actual Líban i sí, encara et pots passejar i veure les restes antigues d'aquestes ciutats portuàries des d'on van sortir tants coneixements i aventurers que varen anar poblant l'entorn mediterrani. Tot això envoltat de les noves ciutats plenes de vida i on perceps perfectament els batecs dels seus moradors i les seves ganes de viure. Perquè no ha de ser fàcil viure en una terra on al llarg dels anys s'han patit guerres civils i ràtzies militars provinents dels seus veïns del sud i que han arribat fins a la seva capital.
No sé si és això, però passejant pels diferents racons del país et vas amarant dels somriures, l'energia, la voluntat ferma i decidida d'aprofitar cada dia i la càlida acollida i simpatia que et demostren quan necessites informació o t'asseus a fer un cafè.
L'única "pega" que hem trobat en tot el recorregut.....el trànsit i la seva forma de conduir! Però si t'hi adaptes i intentes fer el què veus que fan ells, la mateixa carretera es transforma en una gran experiència que encara omple més el gran viatge que és recórrer aquest petit gran país.
I és que el Líban no són només les seves antigues ciutats costaneres i la capital, Beirut...ans al contrari. Quan t'endinses cap a les muntanyes i les valls que divideixen les zones del país, descobreixes racons màgics i impressionants on les diferents cultures i religions conviuen en harmonia i respecte, demostrant al món i als seus veïns que la convivència i l'amor per viure poden més que les petites diferències que puguem tenir els uns vers els altres.
I no només la gent meravellosa i tolerant que et vas trobant a cada passa, sinó la natura que vas descobrint a cada corba del camí, les neus a les muntanyes, cascades de llegenda, parets de roca que es perden a les valls i, com no podia ser de cap altra manera...els cedres mil·lenàris , emblema de la bandera del país, però que per desgràcia només queden dues zones on els pots veure, tocar i sentir.
Et queda una bona sensació al cos després de caminar entre aquests arbres immensos i que desprenen una olor que ja no oblidaràs.
Una sensació igualment de bona, però diferent...més adrenalínica, és quan et trobes a la vall de la Bekaa (pas natural cap a Damasc i per on han passat totes les antigues civilitzacions) i just davant d'un control militar que t'impedeix el pas més enllà, contemples el mont Hermón, frontera amb Israel. Un punt on et sents petit recordant què hi ha a cada una dels vessant de la muntanya que separa aquests tres països tant diferents i a la vegada amb un passat tant compartit.
Un viatge ple d'experiències, sensacions, olors i records que fan recomanar fermament anar-hi i descobrir-ho per un mateix ja que, es fa difícil explicar el què s'hi viu i el còctel d'emocions que t'emportes quan agafes el vol de tornada.
Aquí van les FOTOS
