Costa Lícia i Rodes: 3a Setmana

Illa de Rodes

Un cop havent passat els tràmits de l'aduana i immigració per tornar a entrar a Europa, pugem al ferri que en una horeta i amb la mar una mica moguda, ens deixa a l'Illa de Rodes.

Ja des del port es poden apeciar les imponents muralles que voregen tota la ciutat antiga de Rodes i els seus carrers animats i plens d'Història.

Quan accedeixes als carrers empedrats de la ciutat antiga per una de les innumerables portes medievals, és com si et transportessis a una època diferent ja que pots sentir el què aquelles pedres, arcs i merlets han aguantat durant tants segles.

Els carrers principals de la ciutat antiga, que reben noms com Pitàgores, Sòcrates o Aristòtil estan plens de petites botigues on s'hi pot trobar de tot i més, i una riuada de gent provinent de molts llocs del món no perden l'oportunitat de comprar o menjar, ja que els restaurants i bars es troben a cada cantonada.

Nosaltres anem a buscar el què serà el nostre últim allotjament, el Kristina's Rooms que, només a cinc minuts a peu del rovell de la ciutat antiga i encara dins de muralles, aporta la tranquil·litat i la pau lluny del bullici de la gent.

Una vegada més, el gestor de l'Hotel és una bellísima persona que ens assesora sobre on anar a menjar i què poder fer a l'illa que valgui la pena...... i no falla.

Al dia següent aprofitem per visitar aquesta preciosa ciutat, declarada patrimoni mundial per la UNESCO i ens deixem endur per la història, tot visitant el què havia estat l'Hospital dels cavallers de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, avui dia convertit en museu arqueològic, o pel carrer dels cavallers on encara es poden veure els diferents escuts d'armes de cada nacionalitat dels cavallers que conformaven la guàrdia de les muralles ( Provença, Italia, Anglaterra...). I finalment el gran castell del Gran mestre de l'ordre dels cavallers, amb les seves impressionants torres.

Com a apunt històric només dir que el sultà Suleimàn el Magnific quan va conquistar Rodes l'any 1522, li varen caldre 5 mesos de setge i 100.000 homes, contra una guarnició de 650 cavallers que comptaven amb l'ajut dels habitants de l'illa! Diuen que 70.000 turcs i varen perdre la vida fins que es va haver de negociar la rendició.

I per agafar forçes després del primer dia, varem descobrir un Restaurant perfecte i idíl.lic a prop de l'Hotel, de nom SIFONIOS on el seu propietari en Basilis, un molt bon home, ens va acompanyar tot xerrant i fent de la bona companyia tot un plaer, fent que hi anessim dos dies més.

Al dia següent i després de recollir el cotxe, ens vàrem dirigir cap a la costa Est de l'illa, fins al poble de Lindos, on la seva impressionant acròpolis dalt d'un turó amb unes vistes magnífiques, i les restes del temple d'Atenea del s.IV a.C valen l'ascenció per les escales sota un Sol de justícia. Però tot va quedar sol·lucionat quan, després de la visita, ens varem anar a refrescar a la platgeta que queda just a sota de l'acropolis..... un "sin vivir" vaja....

Agafem el cotxe i tot tornant cap a la ciutat de Rodes, ens aturem a veure la zona anomenada de les set fonts on, per condicions climatològiques, està bastant sec tot plega,t tot i que no perdem la oportunitat de refrescar-nos al riu. Si es vol també hi ha un túnel de 150 metres molt estret i fosc que et porta fins a un petit llac de la zona, caminant amb l'aigua fins a sobre els turmells.

I per acabar d'aprofitar el dia assoleiat que fa, ens acostem a la Platja d'Anthony Quinn, anomenada així perquè s'hi varen rodar unes escenes de la película "Els canons de Navarone". Una petita platgeta preciosa, amb l'aigua cristal·lina i refrescant on és un plaer deixar passar les hores de la tarda.

Aprofitant el cotxe, el dia següent anem cap a la costa Oest fins a l'increíble castell medieval de Monolithos, amb unes vistes que no deixen indiferent, envoltats de muntanya i boscos fins a tocar el mar, amb un color blau increíble.

Aquesta costa, més ventada que l'altra, però molt més verge, ens ofereix altres indrets com l'antiga ciutat de Kamiros, una de les tres primeres ciutats que es van fundar a l'Illa. El contrast de les pedres dels temples del s. III a.C, amb els arbres i el mar al fons  és una passada!

I ja més a prop de la ciutat de Rodes, l'anomenat Butterfly Valley, on durant els mesos d'estiu mil·lions de papallones hi emigren, fent que els arbres i les roques estiguin plenes de petites taques fosques amb ratlles grogues, quan de cop i volta aquestes taques es mouen i passen a ser boniques papallones de color vermell....impressionant.

Finalment deixem el cotxe per gaudir de l'últim dia a l'illa, tot aprofitant per recórrer els carrers de l'antiga ciutat, apropar-nos al port de Mandraki on dues estàtues de cèrvols, un mascle i una famella, custodien l'entrada al port i marquen l'indret on suposadament hi havia l'estàtua del Déu Helios, on els vaixells passaven per sota de les seves cames.

Un bon passeig pel costat del mar tot contemplant les muralles i els merlets de la ciutat, que no ens cansem d'observar.

Per despedir-nos del viatge, tornem al restaurant Sifonios per gaudir del seu boníssim menjar, i on en Basilis ens regala una ampolla d'Ouzo (una esècie d'anís o Raki turc) per recordar-nos les vivències a l'illa grega i la seva gran hospitalitat.

Tanquem així aquest viatge que ens ha portat per indrets meravellosos, alguns reflectits en aquestes fotos i d'altres que romandran amb nosaltres. Instants i persoes que recordarem amb un somriure, com la mirada del Yusuf, els tès a mitja tarda sota un sostre de parres i flors, els racons de somni, la hospitalitat dels amfitrions, les platges d'aigua blava transparent...solitàries, silencioses... la botigueta de mil coses del Murat, la companyia del "Rantamplam", les converses amb el Basilis... les pedres que guarden els secrets de segles remots... Tot aixó queda per nosaltres amb el desig de tornar-hi algun dia.... Inshalà :)

És bonic viatjar per tocar de peus a terra.

 Aquí van les últimes FOTOS.

Costa Lícia i Rodes: 2a Setmana

Kas - Marmaris

Després de deixar la Meltem Pansyion i els seus molt amables anfitrions, que ens van ajudar en un petit problema amb la roda del cotxe, ens dirigim cap a Kalkan tot parant-nos a la platja de Kaputas. Una preciosa platja de sorra molt clara i algunes pedres que, tot i ser molt coneguda, comportant que estigui més plena que d'altres que hem estat, val molt la pena estar-hi una bona estona.

Arribats a Kalkan, a l'Hotel Oz Pansiyon i fent una passejada per bonics carrers trobem un restaurant situat en una casa Grega de 200 anys i amb un espectacular menjador a la terrassa de la casa, sopem amb vistes immillorables del mar i el poble, bona benvinguda! Ens adonem que hi ha molts turistes i residents anglesos i no ens estranya gens ;).
Havent sopat ens perdem pels carrerons encantadors plens de balconades florides i bon ambient.Trobem un jardí il.luminat amb fanalets penjats dels arbres i seients encoixinats i ens aturem a fer un mojito, que la música s'ho val :)
Al matí, després d'esmorzar a l'encantadora terrassa,ens apropem a Patara a veure el gran teatre i l'àgora, força ben conservats. No costa gaire imaginar-se què han sentit aquelles pedres... i asseguts al teatre quantes funcions s'hi hauran representat...Va ser on va néixer Sant Nicolau, del quí prové la llegenda del Pare Nöel!!!!
Segons la guia, no podem deixar de veure les ruïnes de Xantos declarades Patrimoni de la Unesco on s'hi troben tombes sobre uns pilars enormes i un altre teatre, no tan ben conservat com el de Patara. Ens adonem amb tristor, que no ho tenen gaire ben valorat allà, hi vam trobar un ramat de cabres enmig de les ruïnes i un entorn poc cuidat, sense rètols informatius ni zones acordonades com a altres llocs... hi havien unes canonades d'aquelles de ceràmica, possiblement de l'època romana o bizantina, i les trepitjaves sense adonar-te que eren allà!!! Hem vist museus on hi tenen les mateixes canonades exposades i no es poden ni tocar! Quina llàstima! Sap greu pensar que si no ho cuiden es perdrà... Com a anècdota, un petit company, un gosset a qui vam anomenar Rantamplan, que va seguir-nos durant tot el recorregut per les ruïnes i saltironava i jugava ben content tot creuant-se enmig del nostres peus, vam pensar que potser no el cuidaven gaire però no era així ja que quan vam tornar al cotxe, pensant que voldria venir amb nosaltres, ell va tornar a estirar-se al seu lloc ben content i mentre marxàvem feia anar la cua tot saludant :) ens va recordar la nostra bestioleta!
Tornats a l'hotel i a gaudir una estona més de Kalkan.
Al matí, de camí cap a Fethiye vam aturar-nos a unes gorges, les de Saklikent. Un bonic canó erosionat per l'aigua on pots fer el recorregut d'uns 2 km en aquesta època amb tant sols un pam d'aigua més o menys, més enllà ja s'anima la cosa i has de nedar i tot! A l'inici del canó l'aigua congelada! d'aquella que quan portes una estona fa mal i tot però el recorregut en general es podia fer molt bé. Sortint del canó vam dinar on haviem aparcat el cotxe on un xicotet tot simpàtic s'esforçava a parlar-nos en anglès i servir-nos el menjar amb diligència i celeritat. La sorpresa va ser en veure que la qualitat del menjar no era gran cosa i a l'hora de pagar ens havia "enxufat" una amanida i unes patates quan havia dit el pare del nen que entraven gratis... Però bé... no calia posar-se a discutir.... de gent aprofitada n'hi ha a tot arreu i si aquests diners serveixen perquè aquell nen pugui anar a escola ja està bé.
Després de tanta activitat arribem a Fethiye una gran ciutat pleeeeeeena de cotxes i gent. Ens ens endinsem enmig de la gentada intentant trobar l'hotel i resulta que estàvem a l'altra punta d'on havíem d'anar! Per sort l'allotjament que buscàvem estava als afores de la ciutat i una calma encantadora ens convidava a descansar. Abans, però, vam fer un volt per la ciutat plena de fonts de colors i bon ambient vam comprar alguna cosa per sopar i una ampolla de vi i vam anar al petit apartament de fusta amb piscina a gaudir d'una bona vetllada... "No price"!!! ;)
Vam deixar Fethyie per anar a trobar el petit i encantador poble de Gocek, tot parant-nos a una caleta privada "pija" i molt tranquil·la, on l'entorn era inmillorable.
Gocek, un poblet molt tranquil i sense gaires complicacions, ideal per fer el creuer de tot un dia per les dotze illes que envolten l'entrada al mar i el port de Gocek. Un dia d'aigua i tranquil·litat, amb molt bona companyia (un home d'origen persa, que viu a Anglaterra i té una casa a Turquia; amb una filla de mare Índia i que ha viscut tota la joventut a Espanya.......quin revoltim!).
Després del creuer, i per acabar bé el dia, varem anar a fer una narguile al Bar d'en Murat, un paio collonut que viu molt tranquil·lament i sense estrés, on finalment ens varem poder comprar la nostra narguile per casa. A la vel·locitat d'en Murat varem acabar la compra a les dues de la matinada!! :)
Val molt la pena estar-se un parell o tres de dies a Gocek i disfrutar dels petits plaers que t'aporta, i a l'hotel Villa DanLin s'hi està molt i molt bé.
Encarant l'última etapa de la ruta per Turquia, arribem a la gran ciutat de Marmaris per agafar el ferry cap a Rodes. Però després de tot el què hem vist, la gran ciutat no ens atrau gaire, tot i que aprofitem per passejar una mica pel seu llarguíssim passeig marítim plè de Bars musicals amb bon ambient, i els carrerons del casc antic que, tot i està força bé, no tenen res d'especial que no hagim vist als altres llocs.
Així que finalment, després d'inentar descansar a la pensió que estàvem......(millor no dir-ne gran cosa) agafem el ferry que ens ha de portar a l'illa de Rodes i descobrir, per uns dies més, tot el què pot aportar aquest petit tros de terra amb tanta història......
Aquí us deixem algunes FOTOS!

Costa Lícia i Rodes: 1a Setmana

ANTALYA - KAS

Aquesta zona de Turquia, poc coneguda però amb un interès per nosaltres molt gran, ja que la simbiosi entre la costa mediterrània més pura i la cultura turca ens atreia molt, va fer que ens decantéssim per iniciar una ruta de tres setmanes per l'anomenada costa Lícia, i acabant a la illa Rodes.

Durant aquesta primera setmana de viatge, i després d'arribar a Antalya de nit per, a l'endemà començar a fer via, ens va portar a l'encantadora Çirali.

Conjunt de pensions i petits restaurants al costat del mar, amb les ruïnes de l'antiga ciutat d'Olympos i l'enigmàtica muntanya de Quimera, fa que valgui molt la pena relaxar-se un parell o tres de dies i disfrutar del silenci i la calma que es respira.

Nosaltres varem allotjar-nos al  Baris pansiyon  a 20 metres de la platja, un servei excelent i molta amabilitat entre jardins i amaques per reposar de la calor.

Les platges, sense gens de massificació, es troben en un entorn impressionant, envoltades de muntanyes que arriben fins al mar, i serpentejant el riu arribes a les ruïnes d'Olympos, entre arbres i silenci.

I si agafes el cotxe un matí i et plantes a les ruïnes i cales de Phaeselis, a 15 minuts, et trobaras amb un gran teatre, l'àgora i els carrers encolumnats de l'antiga ciutat, tot banyat per tres caletes diferents impressionants.

A la nit, després de sopar i per acabar el dia, agafes el frontal i unes bones vambes i puges fins a veure els focs eterns que sorgeixen entre les roques a Quimera, un efecte natural de la Terra i els seus secrets.

Tot anant cap a Simena, varem parar a veure les grans tombes excavades a la roca de l'antiga ciutat de Myra, i el seu teatre romà que per sort es troba en molt bones condicions. I un cop arribats a Uçagiz, després d'agafar la barca que ens duia a la punta de la península per passar-hi dues nits, a l'antiga ciutat de Simena, descobrim la meravellosa Mehtap pansiyon, un allotjament idíl.lic, en una zona increíblement tranquila, amb unes vistes impressionants, i la possibilitat d'estar fent snorkel amb tres tortugues caretta-caretta al costat!!.

El seu anfitrió Sefet, una persona encantadora, ens va aconseguir al gran personatge i gran persona Yusuf, patró d'una petita embarcació de pesca, perquè ens portés tot el dia següent a fer la ruta per la ciutat sota les aigües de Kekova, petites cales, avistament de tortuges caretta-caretta, i tot això rematat amb un peix acabat de pescar i cuinat a la mateixa barca, acompanyat amb un vi blanc de la zona.....sense paraules.

Quan marxavem ja cap al cotxe, després de dos dies, en Yusuf ens va veure i ens va convidar a un tè, una crep salada i raïm per marxar ben dinats capa Kas....gran, molt gran en Yusuf....

Kas....després de tanta tranquilitat, ens pensàvem trobar una mica estressats al primer lloc de turisme més estès i conegut, però tot i la gent, aquesta ciutat - poble és tranquila i calmada, i els seus carrerons amb botiguetes i cases amb balcons de fusta i diferents colors, juntament amb restes de civil·litzacions antigues, fan que sigui perfecte per fer una passejada quan el Sol ja no apreta. I mentre apreta, sempre pots anar a la meravellosa Big Pebble Beach!!.
I quan acabes fent un Mojito amb una Narguile (pipa d'aigua) estirat a uns coixins mentres escoltes bona música, el dia no ha tingut preu. (És el què té la barreja de la cultura mediterrània.....jejejeje).

Aqui van unes quantes FOTOS.
Nosaltres seguim la ruta!

Uns dies a ROMA

Per a nosaltres dos era la primera vegada que viatjavem a Roma, i després de la multitud de bons comentaris i d'escoltar vàries vegades que ens agradaria molt, aterràvem a l'aeroport a l'espectativa del què ens podria oferir aquesta il·lustra i històica ciutat...... i no ens va decepcionar gens!
Què dir que ja no s'hagi dit de la ciutat des d'on es va forjar l'Imperi que ens ha aportat més "material" en els nostres inicis culturals i lingüístics, i des d'on una coumunitat reduïda i perseguida durant els seus primers anys, es va construir i edificar el poder de l'església catòlica.
La veritat és que una de les coses que més ens va sobtar va ser veure que, si bé encara pots caminar pels carrers des d'on es decidia el futur del món mediterrà i el nord d'Europa, veure on va ser assassinat Juli Cèsar, les cases dels emperadors i el gran i majestuós col·liseu; històricament parlant vas endinsant-te per carrers emboirats i desconeguts fins a trobar-te davant la inmensitat de les grans construccions religioses i civils del Renaixement com si aquests quasi bé mil anys intermitjos, la ciutat hagués quedat en l'oblit i l'edat mitjana hi hagués passat de puntetes. Realment va ser així i no va ser fins que les grans famílies romanes que governaven al Vaticà i s'erigien Papes de l'església, tot agafant bronze i marbre dels seus avantpassats imperials van anar reconstruïnt una ciutat que, a dia d'avui, no deixa indiferent a la multitud de turistes que l'anem a visitar.
I realment és una ciutat per caminar i anar descobrint cada racó, plaça i petita font que puguis anar trobant mentre contemples els grans monuments i absorbeixes el dia a dia d'una ciutat preciosa.
Si a més a més tens la sort de poder quedar amb un parell d'amigues, una de les quals resideix temporalment a Roma i t'introdueix a la cuina realment romana perquè degustis els seus sabors.....l'experiència és brutal! (gràcies Queralt, i a tu Marina per compartir uns riures amb nosaltres!).
Si heu pensat anar-hi, tingueu present de demanar abans de seure a una de les moltes terrasses que hi han, el preu del cafè, cervesa, etc. ja que podria variar considerablament d'un lloc a un altre i sobretot de prendre'l a la barra o a la taula! (estem parlant que per un cafe pot haver-hi una diferència de quasi bé dos Euros en algun local). Però val molt la pena, tenint present aquest "petit" concepte, disfrutar i gaudir de la vida romana, dels carrers plens de plantes i colors diferents, de les exposicions al carrer i d'un bon cafè italià ;)
I si parlem de la Ciutat del Vaticà, bé......creiem que val molt la pena anar a veure els tresors que s'hi guarden i la inmensitat de la basílica de Sant Pere, tot un exemple del poder de l'església catòlica i del què encara avui dia representa per a moltes persones. És increíble la història que s'amaga als museus del vaticà (els que deixen veure) així com agafar mal al coll tot contemplant la capella sixtina imaginant com s'ho feia Miquèl Angel per pintar una meravella tan impresionant. Però no deixes de pensar que potser tot plegat no és el millor exemple d'austeritat i vot de pobresa que es predica des dels púlpits i les esglésies de tot el món......però això és una oponió personal :)

Sis dies que ens han deixat un gran record i unes molt bones sensacions, a part de mal a les cames i les sabates un xic més gastades, que no ens importaria repetir en un futur!
Aqui us deixem unes quantes FOTOS.