Potser és un somni, però no és bonic i meravellós somiar?

dissabte, 31 de maig de 2014

Uns dies a ROMA

Per a nosaltres dos era la primera vegada que viatjavem a Roma, i després de la multitud de bons comentaris i d'escoltar vàries vegades que ens agradaria molt, aterràvem a l'aeroport a l'espectativa del què ens podria oferir aquesta il·lustra i històica ciutat...... i no ens va decepcionar gens!
Què dir que ja no s'hagi dit de la ciutat des d'on es va forjar l'Imperi que ens ha aportat més "material" en els nostres inicis culturals i lingüístics, i des d'on una coumunitat reduïda i perseguida durant els seus primers anys, es va construir i edificar el poder de l'església catòlica.
La veritat és que una de les coses que més ens va sobtar va ser veure que, si bé encara pots caminar pels carrers des d'on es decidia el futur del món mediterrà i el nord d'Europa, veure on va ser assassinat Juli Cèsar, les cases dels emperadors i el gran i majestuós col·liseu; històricament parlant vas endinsant-te per carrers emboirats i desconeguts fins a trobar-te davant la inmensitat de les grans construccions religioses i civils del Renaixement com si aquests quasi bé mil anys intermitjos, la ciutat hagués quedat en l'oblit i l'edat mitjana hi hagués passat de puntetes. Realment va ser així i no va ser fins que les grans famílies romanes que governaven al Vaticà i s'erigien Papes de l'església, tot agafant bronze i marbre dels seus avantpassats imperials van anar reconstruïnt una ciutat que, a dia d'avui, no deixa indiferent a la multitud de turistes que l'anem a visitar.
I realment és una ciutat per caminar i anar descobrint cada racó, plaça i petita font que puguis anar trobant mentre contemples els grans monuments i absorbeixes el dia a dia d'una ciutat preciosa.
Si a més a més tens la sort de poder quedar amb un parell d'amigues, una de les quals resideix temporalment a Roma i t'introdueix a la cuina realment romana perquè degustis els seus sabors.....l'experiència és brutal! (gràcies Queralt, i a tu Marina per compartir uns riures amb nosaltres!).
Si heu pensat anar-hi, tingueu present de demanar abans de seure a una de les moltes terrasses que hi han, el preu del cafè, cervesa, etc. ja que podria variar considerablament d'un lloc a un altre i sobretot de prendre'l a la barra o a la taula! (estem parlant que per un cafe pot haver-hi una diferència de quasi bé dos Euros en algun local). Però val molt la pena, tenint present aquest "petit" concepte, disfrutar i gaudir de la vida romana, dels carrers plens de plantes i colors diferents, de les exposicions al carrer i d'un bon cafè italià ;)
I si parlem de la Ciutat del Vaticà, bé......creiem que val molt la pena anar a veure els tresors que s'hi guarden i la inmensitat de la basílica de Sant Pere, tot un exemple del poder de l'església catòlica i del què encara avui dia representa per a moltes persones. És increíble la història que s'amaga als museus del vaticà (els que deixen veure) així com agafar mal al coll tot contemplant la capella sixtina imaginant com s'ho feia Miquèl Angel per pintar una meravella tan impresionant. Però no deixes de pensar que potser tot plegat no és el millor exemple d'austeritat i vot de pobresa que es predica des dels púlpits i les esglésies de tot el món......però això és una oponió personal :)

Sis dies que ens han deixat un gran record i unes molt bones sensacions, a part de mal a les cames i les sabates un xic més gastades, que no ens importaria repetir en un futur!
Aqui us deixem unes quantes FOTOS.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada