Potser és un somni, però no és bonic i meravellós somiar?

diumenge, 30 de juliol de 2017

Descobrint la Toscana

Una regió d'Itàlia que feia temps que estava a la nostra ment. Una ciutat, Florència, que teniem moltes ganes de descobrir...i realment ha valgut molt la pena!
Iniciant el nostre viatge per la petita, però bulliciosa Florència, hem pogut caminar pels seus bonics carrers mentre vas absorbint pas a pas els palaus, places, museus i la magnífica catedral de la ciutat que va ser el bressol del Renaixement.
És increïble que tot i els anys passats, Florència encara desprèn i transpira la majestuositat que la va fer tan important, on els millors mestres, escultors i artistes van poder explotar tot el seu gran potencial...Donatello, Michelangelo, Pisano, Brunelleschi, Dante, Galileu, Leonardo da Vinci...són tants els noms que la llista es faria molt llarga.
I no només et pots meravellar entremig de tants noms il·lustres i les seves construccions, pintures i descobriments. Tocar i sentir la magnificència de la família que ho va fer possible, et fa posar la pell de gallina...els Mèdicis.
I per descansar el cervell i el cor de tantes sensacions explosives, què millor que degustar l'extraordinària cuina toscana, tot acompanyat dels meravellosos vins de la regió :) I si és al restaurant simBIOsi de la Via Ginori, a tocar de l'església de Sant Lorenzo, millor que millor. Un restaurant increïble, amb una atenció i tractes immillorables.
A més a més, a una hora i escaig en tren, et pots plantar a Pisa i passejar pel campo Dei Miracoli tot contemplant l'equilibri de la torre inclinada i la bonica catedral, descobrint carrerons tranquils i solitaris que també valen una escapada.

Nosaltres varem decidir llogar un cotxe sortint de Florència i deixar-nos "segrestar" en una casa al mig de la Toscana, entre la vall de Chianti i la vall d'Elsa. Un raconet on t'arribes a plantejar el dia a dia i els ritmes en què ens movem a casa nostra, ja que la tranquil·litat, la pau i les sensacions a flor de pell arriben a nivells molt interessants.
Però abans de baixar cap al sud, varem creure oportú arribar-nos fins al poble de Vinci  i explorar el museu del seu fill predilecte i caminar per la casa que el va veure néixer. Tota una experiència pels "fans" d'aquest personatge extraordinari i quasi bé únic que tantes meravelles i invencions ens va deixar de llegat.

Tornant als records del centre-sud de la Toscana...què es pot dir amb paraules quan el que més s'ha absorbit dels 10 dies passats entre vinyes, oliveres, poblets preciosos i bon menjar, han estat els cinc sentits i l'anima.
La calidesa de la gent, les olors, els sabors, el silenci, les vistes, l'arrelament d'aquesta gent amb la terra i la forma que tenen de transmetre't totes aquestes coses fan que aquests dies hagin passat volant i que encara estiguem digerint tot el què ens hem endut d'aquesta experiència.
I sobretot gràcies al Vanni i a la Nicoletta (els propietaris de la casa on estàvem) de Casa al Chito, que han estat encantadors, atents i uns molts bons amics fent-nos l'estança a la seva meravellosa casa el més confortable i viscuda possible.
Una regió que si se'ns permet desitjaríem tornar i tornar-nos a transportar en aquest petit món on el més important es experimentar les mil sensacions que vas trobant i descobrint a cada alenada i a cada batec.

FOTOS

dimecres, 4 de gener de 2017

Cap d'any a Riviera Maya

Aquest any vàrem preferir una mica de calor, així que després de mirar i remirar ens vàrem decidir per la zona de Riviera Maya...pur carib.
L'hotel escollit, el Catalonia Royal Tulum, va ser com trobar un raconet de paradís enmig d'aquesta terra que ja per si sola, meravella per la seva naturalesa, colors i tranquil·litat.
Tot i que tan sols van ser estones,que vam passar a l'hotel ja que volíem experimentar noves sensacions i descobrir alguns dels secrets amagats d'aquesta cultura, varen ser viscuts i sentits a la màxima expressió gràcies al seu encant, els seus racons i sobretot a la calidesa i amabilitat de tots els que donen vida i cor a l'Hotel. Moltíssimes gràcies, Diego, pels moments i converses compartides; i a la resta de personal que ens arrencaven un somriure a cada moment. I moltíssimes gràcies per la oportunitat de poder celebrar el cap d'any de casa nostra a la platja, amb una copa de cava i molta felicitat :)

Sense estressar-nos gaire vàrem anar fent diferents activitats per la zona, tot caminant entre selva i restes arqueològiques de la cultura maya a Cobà, on hi ha la piràmide mès alta del Yucatán que a més s'hi pot pujar; nadar per les aigües cristal·lines tot travessant un túnel al Gran Cenote, passejar contemplant la extraordinària ciutat de Tulum, que segueix observant el mar per on els conquistadors espanyols varen divisar aquestes terres, amb les seves meravelloses edificacions i entorn de colors... acabant passejant per la cova d'Aktun Chen entre estalactítes i arrels d'arbre buscant l'aigua subterrània que finalment es troba amagada enmig d'una llum espectacular.
Fent snorkel a la badia d'Akumal entre mig de tortugues, alguna manta rajada i fins i tot una barracuda! (llàstima de no portar càmera aquàtica...), i amb unes ulleres i aletes, i una llanterna, anar flotant entre mig de coves i columnes de roca enmig de la foscor fins a la cova dels ratpenats al cenote Dos Ojos...
En fi, un mar d'experiències i emocions emmarcades en una zona d'espectacular bellesa, tot banyat pel mar Carib i la selva verge, que fan d'aquesta terra un lloc que quan marxes saps del cert que tornaràs a trepitjar per tornar a sentir i a viure a flor de pell tot un món que té moltíssimes més coses per oferir i descobrir.

Només un consell: Val la pena gaudir del relax de l'hotel, però sense cap mena de dubte, i sense por, s'ha de trepitjar i endinsar-se en el que la Riviera Maya et posa al davant, i si és amb cotxe de lloguer o els diferents transports que hi ha, per nosaltres molt millor ja que la independència de què disposes i les incontables parades i sorpreses que et pots trobar pel camí s'han de poder fer sense cap tipus d'impediment.
Amb el cotxe que varem llogar ens vam poder moure quan i per on varem voler sense cap tipus de problema.
Fins la propera! Hasta la próxima amigos!

Aquí van algunes FOTOS