Potser és un somni, però no és bonic i meravellós somiar?

Sud del Marroc i camí cap a Fez

Després de mirar i consultar quatre cosetes, ens vam encaminar altra vegada cap al Marroc, aquesta vegada, però, sense trepitjar Marraquech, tot agafant el vehicle de lloguer directament a Ouarzazate per iniciar la nostra ruta cap al Sud.
La famosa Kasbah d'Aït Ben Hadou, la carretera de va vorejant el Draa des de Agdz fins a Zagora, tot descobrint palmerals i cases de fang i palla, plenes de gent encantadora i amigable, que li donaven uns tocs de color que es barrejaven amb la terra marronosa i el verd dels camps regats per sèquies.
Un cop a Zagora i després d'haver dinat, varem poder fer un tastet del què ens esparava, dues nits després al Riad Lamane, un meravellós hospedatge al mig del palmeral de Zagora, ple de detalls i racons esplèndits per descansar. Però primer tocava anar a fer una excursioneta pel desert i parar a dormir a les dunes de Erg-el Iudi, a prop de M'hamid.
Si es té la sort de trobar-te en un campament molt cuidat pel seu guàrdia, sense ningú més que nosaltres dos, el xofer del 4x4 i el cuiner, en mig del desert, es podrà apreciar i gaudir de la màgia del silenci i d'un cel estel·lat que t'ompla l'ànima. On el temps no té importància i els pensaments van i venen acompanyats per la brisa canviant, tot compartint un te a la vora del foc sense necessitat d'utilitzar la paraula. Per explicar-ho millor.......s'ha de viure.
Al dia següent, a gaudir una mica més de les dunes i, després de poder conversar amb un imam, custodi d'una biblioteca corànica amb manuscrits del s.XI, XIII, etc. varem arribar al ja mencionat Riad per poder disfrutar dels seus secrets i la seva cuina, sota la gran "haima" plena de colors i els seus jardins, que es barrejen amb el palmeral que els envolta.
Un cop retornats a la carretera, matí de ruta per petits poblets i camps verds envoltats de sorra (sembla mentida el què fa una sèquia al mig de la terra àrida) per arribar a la zona de Merzouga on, després de dinar corrents ens esperava el millor transport per arribar al campament enmig de les dunes, el camell!
Agradable sensació aquesta d'anar "xino-xano" amb aquest quadrípede tan graciós pel desert....el millor record d'una zona on, tot i les seves impressionants dunes, l'home ha pogut arribar a trencar el seu encant edificant hotels estils Costa Brava, deixant que les activitats amb 4x4, quads i motos campin arreu i on els campaments fixes a les dunes deixen bastant que desitjar, tant per la cura dels detalls com per la massificació dels mateixos per passar-hi una nit. Però bé, si pots trobar un raconet per evadir-te de tot plegat, encara hi pots descobrir l'essència inicial. :)
I per acabar-ho d'arrodonir, al dia següent i amb ganes d'agafar la carretera per anar tirant cap a Fez, PAM! la roda punxada!..........almeys va servir per fer un bon te a Erfoud mentre ens l'arreglaven en un petit taller "domèstic".
La millor part de la ruta de Merzouga a Fez és la que passa pels grans boscos de cedres del Líban i els colls de l'Atlas amb congestes de neu, on l'aigua i el verd et transporten a una altra realitat d'un país ple de contrastos.
I si a més a més arribes a Fez, plovent, de nit i perdut, i et trobes a un paio amb moto que et para, et guia fins a la porta de la muralla per on has d'entrar i a més té un germà que és guia oficial i quedes (des del cotxe amb la finestreta abaixada) que el dia següent estarà a la porta del Riad per ensenyar-nos la ciutat per un preu irrisori........és la màgia del Marroc :)
Nomès dir que si es vol anar a Fez i passar una molt bona estança, en un riad familiar (realment familiar quan et trobes xerrant amb la propietaria i les seves filles a la seva cuina, una mig tapada estirada al sofà) amb racons encantadors, molt bon menjar i millor companyia, a 10 minuts caminant del rovell de la medina vella.......aneu al Riad Lalla Fatima. Segur que n'hi han de molt més espectaculars i bonics, però ens varen fer sentir com a casa i això és important.
Què dir de Fez......una ciutat imperial amb tres grans zones per visitar (la medina dels andalusos, la medina vella i la zona del palau reial i el barri jueu), tota ella emmurallada plena de carrers i carrerons màgics, madrasses (escoles coràniques), curtidors de pell, uns dàtils boníssims, bona gent.........una ciutat plena de vida i encant que ens va donar, durant dos dies, moltes coses per recordar. Val la pena caminar-la amb calma, deixar-te portar i de tant en tant parar tot fent un te per contemplar l'anar i venir dels seus ciutadans (a part dels turistes, jejejeje).
I com que haviem de deixar el cotxe i fer una última nit a Casablanca, a mig camí varem parar a Meknes per veure el seu mausoleu i la seva porta, comprar unes olives i amb la calma, deixar el relax dels dies passats per augmentar les pulsacions a una gran ciutat, plena de cotxes i clàxons on, la cirereta del viatge va ser poder estirar-nos una miqueta i sopar al Rick's Cafe (reproducció del bar de la película Casablanca) per començar a pensar en agafar l'avió i tornar a casa.....
Un molt bon viatge que recomanem pels seus contrastos, les vivències i les sensacions, que viatgen cap a casa amb nosaltres.

Aqui us deixem algunes FOTOS que esperem us agradin!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada