Ben arribats a Kusadasi, entrada dels creuers dels que desemboquen
mil·lers de turistes per anar a veure Efes, nosaltres ens dirigim tot
pujant caminant, fins a la petita pensió a dos minuts del centre de la
ciutat. Gran canvi amb Samos i la seva tranquil·litat , tot i que trobem
la ciutat molt més acollidora que l'altre gran port de Màrmaris.
Nosaltres
agafem el cotxe i ens dirigim cap al Parc Nacional de Dilek, on els
boscos i l'aigua de mar només es veuen interromputs per la petita
carretera que et va introduint en aquest paisatge esplèndid; on quatre
caletes es van repartint al llarg del camí i on la poca gent que el
visita hi pot estar molt a gust. De tornada, parem a veure la cova de
Zeus, una gruta natural on alguns s'atreveixen a banyar, tot i les seves
gèlides aigües.
I en comptes de dirigir-nos directament a Efes,
ens encarem cap al Sud per poder visitar i viure les fabuloses ruïnes de
Priene, l'antiga ciutat que va ser Seu de la lliga de ciutats Jòniques
al s.IV a.C. El seu temple de Atenea, el seu teatre, i la grandiositat
de la ciutat que es va difuminant al llarg de les faldes del mont Mykale
són impressionants.
Encara fascinats per aquesta ciutat, ens
dirigim tot emocionats fins a la gran ciutat de Milet, bressol del pare
de la filosofia, Tales de Milet, la major ciutat de la costa Jònica i la
que va encapçalar la revolta contra l'imperi persa al s.V a.C i que va
portar, després de la derrota, a les conegudes guerres mèdiques.
Per
desgràcia, poca cosa queda d'aquella fabulosa ciutat, tot i que tan
sols el fet de poder ser-hi, trepitjar-la i admirar el seu gran teatre i
les restes que queden, ja val la pena haver-hi vingut.
I per
relaxar-nos després de tanta història, ens endinsem a la zona rural del
llac Bafa, cap a l'interior a un poblet que es diu Kapikiri, on
descobrim un lloc de pau i tranquil·litat, al Selenes pansyon. Ens
espera una cabaneta de fusta amb vistes al llac per on es pon el Sol,
vaques i gallines, i la majestuositat de les roques que ens
envolten....un lloc per retirar-s'hi. :)
Amb les piles carregades,
anem a visitar el temple d'Apolo a Didima, on hi tenia el seu oracle,
només superat en importància per l'oracle de Delfos. I el segon temple
més gran després del d'Artemisa.
Es poden veure les impressionants
columnes que el formaven i entrar per unes rampes a on es trobava
l'oracle...el sanctasantorum per dir-ho aixi. El color blanc del marbre
enlluerna i els capitells jònics escampats arreu donen una ideia de la
immensitat del lloc en els seus dies d'esplendor.
Tornem cap al
llac Bafa per acabar-nos de relaxar i disfrutar de l'entorn, perquè
realment val molt la pena deixar que el temps es vagi escolant tot
asseguts a les alçades de la caseta de fusta i gaudir de les seves
vistes.
Ara ja si que enfoquem el cotxe cap al Nord per arribar a
Selçuk, ciutat al costat de les ruïnes d'Efes on hi farem una parada de
dos dies.
Abans d'anar a veure les ruïnes, però, aprofitem el
vespre per endinsar-nos a la muntanya i passejar una estoneta pel poble
de Sirince i els seus carrers de pedra, tot contemplant com es va fent
fosc. Una agradable experiència.
I de bon mati, cap a Efes, la
gran ciutat Hel·lenística reconstruïda pels romans després d'un gran
terratrèmol, on es diu que hi varen arribar a viure 250.000 persones!
Simplement increíble poder passejar pels seus carrers de marbre,
contemplar el seu gran teatre, les restes de les diverses fonts i
temples d'emperadors...i la gran biblioteca de Celso, la tercera en
importància d'aquells temps, després de la d'Alexandria i la de Pèrgam.
A
més a més, conserven sota teulada un conjunt de cases que han anat
restaurant, on encara s'hi poden veure els mosaics del terra, les parets
pintades de diferents colors i figures, i un es pot fer a la idea de
que els rics ja vivien molt bé en aquella època, en cases de dos
pisos...una experiència inoblidable poder-ho veure, i sobretot viure-ho.
I
per acabar, i a l'hora de calor, si es pot visitar el museu d'Efes que
hi ha a Selçuk, val moltíssim la pena ja que s'hi conserven estàtues que
es varen trobar a la ciutat, tombes funeràries impressionants i les
dues grans estàtues de la Deessa Artemisa, trobades al que havia estat
una de les set meravelles del món antic i que avui dia només una columna
es conserva en peu, el gran temple d'Artemisa.
Un altre trosset
de ruta que ens ha portat a conèixer les grans ciutats i temples de
l'època on el saber, la ciència, el coneixement i el pensament
començaven a circular d'Est a Oest fins a la costa i que des d'aquí va
saltar cap a la grècia continental i al "món occidental". Una petita
visió de la història d'una part dels nostres orígens, que recordarem
sempre gràcies al que hem vist, sentit i trepitjat aquests dies.
Aquí van les FOTOS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada