Doncs per l'experiència viscuda després d'aquests dies recorrent algunes zones del país com la vall de Swat (on fa anys els talibans van baixar per les muntanyes des de l'Afganistan i on varen disparar a la Malala Yousafzai), la vall de Hunza, el Kohistan, Islamabad i Lahore; puc dir que és una terra d'acollida on la seva gent frisa perquè el món conegui la realitat del seu dia a dia, els seus tresors i la seva cultura.
Una societat que ha patit molt, però que es manté ferma i forta per tirar endavant enmig d'una amalgama de pensaments, ètnies i societats que, mentre vas recorrent el camí i canvies de vall o travesses el gran riu Indus, te n'adones que també és com si canviessis de món sense moure't del què, políticament es coneix com el Pakistan.
Sembla irreal que el canvi sigui tan pronunciat tan sols traspassant un pas de muntanya o un riu...però així és. Els costums, la forma d'entendre i practicar la religió, el menjar, la roba i les cares de la gent. Moltes d'aquestes coses canvien al llarg del trajecte d'una forma radical.
Venint per la vall de Hunza i entrant a la zona del Kohistan (dues zones on la religió i els costums són més forts i d'extrems més radicals) terra de la tribu "pashtú", perceps clarament la força interior i la fermesa d'aquesta gent lluitadora i la seva personalitat tan arrelada. Potser és la zona que varem visitar "menys segura", on el govern et facilita escorta policial armada per recórrer el seu territori ja sigui amb el teu vehicle o a peu pels seus basars, ja que fins fa uns tres anys encara anaven traient i buscant casa per casa els talibans que havien vingut de la frontera amb l'Afganistan. Tot i això, la bellesa de la zona i els somriures de la seva gent et fan oblidar ràpidament els episodis passats.
La vall de Hunza, terra de la tribu dels "Hunzaputs", coneguts per ser la gent més longèvola del món et dóna la benvinguda amb els braços oberts i una mirada somiadora, que es perd pels racons amagats de les seves petites valls on, si t'hi vas endinsant aniràs descobrint petites comunitats riquíssimes en primeres matèries i on, gràcies a l'Aga Khan, el líder espiritual de la branca dels ismaïlites que viuen en aquesta zona (entre d'altres zones del món) disposen d'una escola i un hospital a qualsevol de les petites viles remotes de la zona. Una terra on moltes dones no porten vel, treballen en igualtat i l'escolarització és una prioritat per a les noves generacions.
Per arribar-hi, això si, t'esperen unes quantes hores per la famosa i perillosa Karakoram Highway...una carretera a parts asfaltada i a parts no, però amb unes vistes de vèrtic i on a cada revolt t'espera una sorpresa.
I anant cap al sud, a la zona del "Punjab" i la seva gran ciutat de Lahore, et trobes com si estiguessis a la India (realment el Punjab antigament era una sola regió, però els Anglesos la van partir quan es va crear el Pakistan, dividint la seva gent no pels seus orígens, sinó per la religió que practicaven).
Les fesomies, el color de la pell, els costums i els basars...si et plantessin amb els ulls tancats a Lahore i els obrissis de cop, no sabries dir si estàs al basar de la vella Delhi o a algun dels grans basars que recorres a la ciutat antiga de Lahore. Perquè inclús disposen d'un Fort Vermell i d'una gran mesquita com els seus veïns (l'arquitectura mogul els uneix tan si volen com si no :) )
I si mentre recorres aquests petits móns ho fas amb el teló de fons i la mirada perduda a l'horitzó, caminaràs entre les grans serralades de l'Indukush, el Karakorum i l'Himalaya... meravellan-te contemplant el Nanga Parbat, el Rakaposhi, el Golden Peack i tants d'altres cims meravellosos i màgics. Somiaràs que creues les fronteres humanes resseguint una de les antigues rutes de la seda provinent de xina, descobrint encara ara l'antic camí i els gravats que varen deixar les grans caravanes quan arribaven després de creuar els grans passos de muntanya, i et refrescaràs el rostre i l'esperit al gran riu Indus, per on el Gran Alexandre va baixar i creuar per conquerir la India.
En fi, una terra que no et deixa indiferent, que et dona el material necessari per seguir somiant, on la seva gent et para pel carrer per demanar-te si es pot fer una foto amb tu i després et dona les gràcies per haver vingut al seu país i per visitar-los i on, encara ara i després d'uns dies d'haver aterrat a casa, vas filtrant i assimilant tantes i tantes experiències i emocions, que saps segur que aquest viatge serà molt més llarg que els pocs dies passats físicament allà, i que recordaràs passats els anys com una llum càlida que no s'apaga.
Aquí van les FOTOS
Aquí el MAPA DE LA RUTA
