I un cop fet un reconeixement d'una part de la capital, tot caminant amb les maletes gràcies a un error del google maps i la seva ubicació de l'oficina de lloguer de cotxes (nota mental: en certes ocasions va molt millor preguntar a les persones), ens endinsem amb el nostre petit però robust vehicle cap a les carreteres que enfilen al Nord de l'illa i les seves espectaculars vistes, per arribar al poble de Molyvos.
Realment és un poble amb molt d'encant, encaramat a una muntanya fins a tocar el mar, amb la seva fortalesa al capdamunt i unes vistes espectaculars. A més a més, la gent és encantadora i està ple de petits bars molt acollidors amb molt bona música.
Al matí agafem el cotxe per anar a fer un tros de carretera que ens porta, després d'uns quilòmetres per camí de carro, al final del camí, a Skala Sikamneas. Un petit poble de pescadors on assequen els pops al Sol i la vida passa molt tranquil·la.
Refem una part de camí per gaudir de la platja d'Eftalou i el seu petit i encantador restaurant al costat del mar.
S'ha de dir, però, que ens emportem una galleda de realitat pura i dura mentre fem el recorregut ja que al llarg de gran part de la costa es van veient restes de "zodiac" i muntanyes d'armilles salvavides....és la imatge dels que fugen dels seus països via Turquía i que intenten entrar a Europa per sobreviure. Segons alguns habitants de Molyvos, des de inici d'any n'arriben un promig de 200 cada dia...i no s'atura.
Passem el què ens queda de temps al Nord tot passejant per Molyvos i coneixent gent encantadora, com la cambrera del Bar Piratas, Alba, que és del País Basc i als de la península Ibèrica que cauen a Lesvos, els hi diu "los despistaos", perquè pocs són els que hi van :)
Enfilem ruta cap al Sud, tot passant pel poble de muntanya Agiasos el qual es troba als peus del mont Olimpos (un de tants anomenats així a Grècia), però que és una frontera natural al mig de l'illa.
I al final d'una carretera plena de revolts (Lesvos no és apta per gent que té tendència a marejar-se) i més camí de carro, arribem a les costes del Sud de l'illa, a Plomari, on anirem descobrint una miqueta de les seves caletes i platgetes, com la de Tarti, i intentarem anar fins a alguna d'elles que sort en varem tenir de poder girar cua al mig del camí empedrat :)
I tot gaudint d'aquesta illa semi salvatge, amb les seves aigües transparents, la seva vida calmada i el seu bon menjar, arribem altra vegada a la capital per deixar el cotxe i preparar-nos tots els estris per, a les 4 del matí, llevar-nos i anar cap a l'aeroport, tot parlant que ens hem deixat una gran part d'illa per fer, segur que més endavant i endinsar-nos una miqueta més a descobrir els secrets que s'hi amaguen.
I aquí posem fi al nostre viatge per aquestes terres germanes, que van ajudar a construir part del què avui som, i que en el seu dia foren el bressol de tants filòsofs, escriptors, matemàtics i lliurepensadors......les terres Jòniques.
Aquí van les FOTOS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada