Potser és un somni, però no és bonic i meravellós somiar?

dijous, 23 de juliol de 2015

Per terres Jòniques: LESVOS

Després d'un plàcid i molt agradable trajecte amb el ferry, arribem a Mitilini, la capital de l'illa on va néixer la poetessa Safo que juntament amb els seus poemes i la seva escola, va donar l'origen del mot lesbiana.
I un cop fet un reconeixement d'una part de la capital, tot caminant amb les maletes gràcies a un error del google maps i la seva ubicació de l'oficina de lloguer de cotxes (nota mental: en certes ocasions va molt millor preguntar a les persones), ens endinsem amb el nostre petit però robust vehicle cap a les carreteres que enfilen al Nord de l'illa i les seves espectaculars vistes, per arribar al poble de Molyvos.
Realment és un poble amb molt d'encant, encaramat a una muntanya fins a tocar el mar, amb la seva fortalesa al capdamunt i unes vistes espectaculars. A més a més, la gent és encantadora i està ple de petits bars molt acollidors amb molt bona música.
Al matí agafem el cotxe per anar a fer un tros de carretera que ens porta, després d'uns quilòmetres per camí de carro, al final del camí, a Skala Sikamneas. Un petit poble de pescadors on assequen els pops al Sol i la vida passa molt tranquil·la. 
Refem una part de camí per gaudir de la platja d'Eftalou i el seu petit i encantador restaurant al costat del mar.
S'ha de dir, però, que ens emportem una galleda de realitat pura i dura mentre fem el recorregut ja que al llarg de gran part de la costa es van veient restes de "zodiac" i muntanyes d'armilles salvavides....és la imatge dels que fugen dels seus països via Turquía i que intenten entrar a Europa per sobreviure. Segons alguns habitants de Molyvos, des de inici d'any n'arriben un promig de 200 cada dia...i no s'atura.
Passem el què ens queda de temps al Nord tot passejant per Molyvos i coneixent gent encantadora, com la cambrera del Bar Piratas, Alba, que és del País Basc i als de la península Ibèrica que cauen a Lesvos, els hi diu "los despistaos", perquè pocs són els que hi van :)
Enfilem ruta cap al Sud, tot passant pel poble de muntanya Agiasos el qual es troba als peus del mont Olimpos (un de tants anomenats així a Grècia), però que és una frontera natural al mig de l'illa.
I al final d'una carretera plena de revolts (Lesvos no és apta per gent que té tendència a marejar-se) i més camí de carro, arribem a les costes del Sud de l'illa, a Plomari, on anirem descobrint una miqueta de les seves caletes i platgetes, com la de Tarti, i intentarem anar fins a alguna d'elles que sort en varem tenir de poder girar cua al mig del camí empedrat :)
I tot gaudint d'aquesta illa semi salvatge, amb les seves aigües transparents, la seva vida calmada i el seu bon menjar, arribem altra vegada a la capital per deixar el cotxe i preparar-nos tots els estris per, a les 4 del matí, llevar-nos i anar cap a l'aeroport, tot parlant que ens hem deixat una gran part d'illa per fer, segur que més endavant i endinsar-nos una miqueta més a descobrir els secrets que s'hi amaguen.
I aquí posem fi al nostre viatge per aquestes terres germanes, que van ajudar a construir part del què avui som, i que en el seu dia foren el bressol de tants filòsofs, escriptors, matemàtics i lliurepensadors......les terres Jòniques.

Aquí van les FOTOS

diumenge, 19 de juliol de 2015

Per terres Jòniques: de Foça a Ayvalik

Seguim la nostra ruta, i aquesta vegada tornem cap a la costa per fer uns dies de mar a la bonica població de Foça, l'antiga Focea d'on varen sortir els col·lonitzadors d'empúries i altres parts de la costa mediterrània occidental.
Un bonic port de barques pesqueres i ambient molt tranquil, d'on es pot gaudir d'un magnífic peix al mateix petit passeig marítim just davant les barques on els pescadors acaben de rentar bé les últimes captures.
I ja que estem per aquí aprofitem per recórrer un trosset de costa, tot buscant un bon lloc on refrescar-nos una miqueta a la vora del mar. Tot i que en trobem un de idíl·lic a uns metres de la carretera, tot just baixant sentim (i veiem) que al costat del nostre cotxe uns uniformats fan tocar la sirena del cotxe patrulla i ens fan tornar a pujar per explicar-nos en turc i molts gestos, que allà no és un bon lloc pel cotxe, que de vegades trenquen els vidres per robar el què hi ha a dins. Així que preferim anar a una altra banda, on també si està d'allò més bé.
Tornem cap a l'interior, aquesta vegada per trobar-nos a la petita ciutat de Bergama (o poble gran) i poder visitar les ruïnes de la famosa ciutat de Pèrgam, i l'asclepion, centre de medicina on va estudiar i treballar el famós Galè. Però primer de tot ens enduem una fabulosa sorpresa a l'arribar a l' Akropolis Hotel... un niu de repós enjardinat, amb la seva piscina i molt de silenci, amb uns amfitrions estupendus i molt amables.
Decidim començar per l'Asclepion on encara es pot observar un fragment de la columna central del temple d'escolapi on es pot veure el símbol de la medicina, la serp. Juntament amb el seu teatre, les restes de les cases de curació i una part del carrer columnat, fan una agradable i interessant visita de tarda-vespre.
El mati següent, d'horeta, ens encaminem cap al telefèric que ens porta fins al cim de l'antiga ciutat de Pèrgam i les seves meravelloses vistes.
Tot i que poc queda de la magestuosa ciutat, el fet de poder estar davant de les ruïnes del què va ser la segona biblioteca més important del món antic, fa que et tremolin una mica les cames. I si a més a més tens l'oportunitat de passejar pel què queda del temple d'Adrià i les seves fabuloses columnes i contemplar tot assegut la verticalitat de l'inmens teatre, fa que et sentis tot d'una molt i molt petit.
Si la visita es vol fer completa, cal només agafar el bitllet de pujada i després anar tot baixant per la ciutat mitja i les antigues cases, on es pot veure magnífics mosaics conservats i les muralles defensives de la ciutat.
Una gran il·lusió haver-ho pogut caminar, tocar i sentir; a més a més dels fabulosos banys a la piscina després de la bona caminadeta :)
I finalment acabem la nostra estança a Turquia, a la ciutat d'Ayvalik, o més ben dit a l'illa de Cunda, que queda davant i el seu petit hotelet, Florina Hotel i els seus meravellsos esmorzars!!! Dóna gust llevar-se així.
L'illa de Cunda es perfecte per passejar-hi i gaudir dels seus carrers empedrats, els seus restaurants petits amb taules i cadires al mig dels carrers i els seus menjars. I tot i que els voltants tens llocs fantàstics amb unes vistes impressionants, les platges no són les millors que ens hem trobat, però bé, un bon final d'estança a Turquia.
En resum uns dies de visita a una Turquia potser desconeguda per nosaltres fins ara, on les olors, les imatges i el tarannà de les persones no et deixa indiferent. Hem trobat somriures i mirades amables i hem tingut converses sense saber l'idioma, perquè si una cosa hem vist clara és que per on hem estat majoritàriament hi ha turisme interior, i no trobes rètols en anglès ni potser entens el que posa el menú, però d'una manera o altra acaba sortint una conversa estranya on cadascú parla el que sap i acabes rient i entenent-te... La màgia de viatjar, aprendre, conviure, guardar-te aquells moments i anècdotes que no surten a les fotos, que queden a dins que et fan somriure... Instants viscuts en bona companyia, la millor, la que volem, la que ens fa riure, ens fa somiar... Deixem enrere Turquia, les veus dels muetzís, els colors, les olors, els gats i gossos que passegen per la ciutat en perfecta simbiosi en la vida quotidiana, els paisatges amb història i la gent senzilla i hospitalària que hem trobat en el nostre camí... Gràcies ;)
Ara ja, a punt d'agafar el ferry que ens portarà cap a la última etapa del nostre viatge, l'illa de Lesbos... Continuarà!!
Aquí van les FOTOS

dissabte, 11 de juliol de 2015

Per terres Jòniques: Del PN de Dilek a Efes

Ben arribats a Kusadasi, entrada dels creuers dels que desemboquen mil·lers de turistes per anar a veure Efes, nosaltres ens dirigim tot pujant caminant, fins a la petita pensió a dos minuts del centre de la ciutat. Gran canvi amb Samos i la seva tranquil·litat , tot i que trobem la ciutat molt més acollidora que l'altre gran port de Màrmaris.
Nosaltres agafem el cotxe i ens dirigim cap al Parc Nacional de Dilek, on els boscos i l'aigua de mar només es veuen interromputs per la petita carretera que et va introduint en aquest paisatge esplèndid; on quatre caletes es van repartint al llarg del camí i on la poca gent que el visita hi pot estar molt a gust. De tornada, parem a veure la cova de Zeus, una gruta natural on alguns s'atreveixen a banyar, tot i les seves gèlides aigües.
I en comptes de dirigir-nos directament a Efes, ens encarem cap al Sud per poder visitar i viure les fabuloses ruïnes de Priene, l'antiga ciutat que va ser Seu de la lliga de ciutats Jòniques al s.IV a.C. El seu temple de Atenea, el seu teatre, i la grandiositat de la ciutat que es va difuminant al llarg de les faldes del mont Mykale són impressionants.
Encara fascinats per aquesta ciutat, ens dirigim tot emocionats fins a la gran ciutat de Milet, bressol del pare de la filosofia, Tales de Milet, la major ciutat de la costa Jònica i la que va encapçalar la revolta contra l'imperi persa al s.V a.C i que va portar, després de la derrota, a les conegudes guerres mèdiques.
Per desgràcia, poca cosa queda d'aquella fabulosa ciutat, tot i que tan sols el fet de poder ser-hi, trepitjar-la i admirar el seu gran teatre i les restes que queden, ja val la pena haver-hi vingut.
I per relaxar-nos després de tanta història, ens endinsem a la zona rural del llac Bafa, cap a l'interior a un poblet que es diu Kapikiri, on descobrim un lloc de pau i tranquil·litat, al Selenes pansyon. Ens espera una cabaneta de fusta amb vistes al llac per on es pon el Sol, vaques i gallines, i la majestuositat de les roques que ens envolten....un lloc per retirar-s'hi. :)
Amb les piles carregades, anem a visitar el temple d'Apolo a Didima, on hi tenia el seu oracle, només superat en importància per l'oracle de Delfos. I el segon temple més gran després del d'Artemisa.
Es poden veure les impressionants columnes que el formaven i entrar per unes rampes a on es trobava l'oracle...el sanctasantorum per dir-ho aixi. El color blanc del marbre enlluerna i els capitells jònics escampats arreu donen una ideia de la immensitat del lloc en els seus dies d'esplendor.
Tornem cap al llac Bafa per acabar-nos de relaxar i disfrutar de l'entorn, perquè realment val molt la pena deixar que el temps es vagi escolant tot asseguts a les alçades de la caseta de fusta i gaudir de les seves vistes.
Ara ja si que enfoquem el cotxe cap al Nord per arribar a Selçuk, ciutat al costat de les ruïnes d'Efes on hi farem una parada de dos dies.
Abans d'anar a veure les ruïnes, però, aprofitem el vespre per endinsar-nos a la muntanya i passejar una estoneta pel poble de Sirince i els seus carrers de pedra, tot contemplant com es va fent fosc. Una agradable experiència.
I de bon mati, cap a Efes, la gran ciutat Hel·lenística reconstruïda pels romans després d'un gran terratrèmol, on es diu que hi varen arribar a viure 250.000 persones! Simplement increíble poder passejar pels seus carrers de marbre, contemplar el seu gran teatre, les restes de les diverses fonts i temples d'emperadors...i la gran biblioteca de Celso, la tercera en importància d'aquells temps, després de la d'Alexandria i la de Pèrgam.
A més a més, conserven sota teulada un conjunt de cases que han anat restaurant, on encara s'hi poden veure els mosaics del terra, les parets pintades de diferents colors i figures, i un es pot fer a la idea de que els rics ja vivien molt bé en aquella època, en cases de dos pisos...una experiència inoblidable poder-ho veure, i sobretot viure-ho.
I per acabar, i a l'hora de calor, si es pot visitar el museu d'Efes que hi ha a Selçuk, val moltíssim la pena ja que s'hi conserven estàtues que es varen trobar a la ciutat, tombes funeràries impressionants i les dues grans estàtues de la Deessa Artemisa, trobades al que havia estat una de les set meravelles del món antic i que avui dia només una columna es conserva en peu, el gran temple d'Artemisa.
Un altre trosset de ruta que ens ha portat a conèixer les grans ciutats i temples de l'època on el saber, la ciència, el coneixement i el pensament començaven a circular d'Est a Oest fins a la costa i que des d'aquí va saltar cap a la grècia continental i al "món occidental". Una petita visió de la història d'una part dels nostres orígens, que recordarem sempre gràcies al que hem vist, sentit i trepitjat aquests dies.
Aquí van les FOTOS

dimarts, 7 de juliol de 2015

Per terres Jòniques: SAMOS

Un cop quadrada la ruta, aquesta vegada varem decidir entrar per Grècia, concretament per la petita illa de Samos, bressol de Pitàgores i Aristarc entre altres grans personatges de l'època daurada grega.
Primer camp base, el poble de Pythagoreio al Sud de l'illa. Un indret encantador i tranquil on les petites barques de pescadors es gronxen al port al costat d'alguns velers amb bandera alemanya... quina ironia no?
Carrerons amb molt d'encant i molt bona gent, on el temps passa sense presses.
Amb el cotxe ens endinsem cap a la costa Est de l'illa on hi trobem un altre poblet, Posidonio on degustem una bona cervesa abans d'anar a la platja de Kervelis i gaudir d'un bon bany a una caleta amb molt poca gent i un petit restaurant davant el mar.... un lloc perfecte.
Anem fent ruta, ara per anar a trobar la costa Nord, tot passant per l'Ireon, les ruïnes de l'antic temple de la Deessa Hera i on segons la mitologia va néixer, i creuant les muntanyes abruptes que hi ha a l'illa i que li donen un relleu i unes vistes impressionants, passant per la platja de Potami i la seva fabulosa petita cascada, fins arribar a Kokkari, la nostra segona base on, per sorpresa nostra, ens trobem en un hotelet davant del mar on la "terrasseta" que tenim es directa a l'aigua!...poder sopar tot veient com es pon el Sol davant del mar es increïble...i llevar-se per anar-se a "dutxar".
Des d'aquí, aprofitem per endinsar-nos a dos poblets de muntanya on la calma i el saber fer hi són molt presents, si encara és possible sentir-ho més en aquesta illa. Vourliotes i Manolates gaudeixen d'un entorn privilegiat on el vi casolà i el bon menjar ajuden a estimar una mica més aquesta terra.
I tot descobrint més platgetes amb un color de mar impressionant, poca gent i molta tranquil·litat, arribem fins a la part mes septentrional, Agia Paraskevi, on la carretera s'acaba de cop i on ens podem permetre el luxe de dinar sols en un restaurant petitó tot contemplant les onades i les petites barques.
Hem de tornar el cotxe a Pythagoreio, però en poc més de mitja hora, el bus ens porta per carreteres interiors fins a Vathy, la capital de l'illa, on ens espera el ferry per creuar el petit estret que ens separa de Turquia, i on seguirem la nostra ruta.
Podem dir que Samos és una illa perfecta per recórrer amb molta calma, gaudint de la seva gent, els seus poblets, els seus vins, i sobretot el seu entorn verge de naturalesa on la muntanya i el mar creen una simbiosi espectacular.
Aquí van les FOTOS

dimecres, 13 de maig de 2015

Jerusalem i Mar mort... Una setmana pare i fill


Finalment, i després de molt de temps amb aquest viatge al cap, pare i fill agafem el vol cap a Tel Aviv per poder passar (i gaudir) una setmaneta a la ciutat tres vegades santa i la zona del Mar mort.Set dies en què hem descobert aquesta terra plena de racons bíblics, i històrics, gent meravellosa i una ciutat encantadora; on caminar, sentir i descobrir és extremadament fàcil.
Tant si es creu com si no en el cristianisme, el judaïsme o l'islam, realment les energies de tanta gent durant el pas del temps es poden palpar a cada pedra que toques. Si et deixes endur pel què sents tot tocant el mur de les lamentacions, o et quedes contemplant assegut la Cúpula de la Roca a sota l'ombra d'una olivera, o t'internes al petit recinte on es diu que van enterrar Jesucrist, experimentaràs amb els cincs sentits el motiu de tanta passió i també tants problemes que desperta aquesta ciutat.
Tot passejant pels seus carrers, es descobreix un món plè de riquesa cultural (i religiosa) sense que es percebi cap tipus de conflicte o inseguretat. Al contrari, la gent t'obre les portes i t'acull com un més per tal que disfrutis del què se't pugui oferir.
El que si sorprèn es trobar-te a un cambrer servin-te el dinar al barri jueu, tot portant la pistola al cinturó. O veient a un militar amb el subfusell a l'espatlla, un carret de la compra i comprant les verdures pel sopar...en fi, el seu dia a dia.
Tot anant cap al Mar mort amb el cotxe de lloguer, sorprèn quan passes per un punt a la carretera on hi ha marcat el nivell del mar, i tu segueixes baixant i baixant fins que arribes a la gran vall on el Mar mort separa Israel de Jordània, que està "a un tir de pedra". Al final, 300 i escaig metres per sota el nivell del mar!!.
Flotar a l'aigua a sobre un terra de sal tot contemplant les escarpades roques per on, posteriorment, descobreixes que hi han oasis i cascades amagats on l'aigua és dolça i fresca, fa que "la baixada" sigui molt interessant i il·lustrativa.
Finalment, poder dir que s'han compartit aquestes experiències i vivències amb un gran amic, pare i boníssim company de viatge, fa que el record del viatge tants anys esperat hagi sigut molt i molt intens...també ha servit per començar a donar forma a la idea del viatge de l'any que ve! :)

Aqui van unes quantes  FOTOS