Potser és un somni, però no és bonic i meravellós somiar?

dimarts, 7 de juliol de 2015

Per terres Jòniques: SAMOS

Un cop quadrada la ruta, aquesta vegada varem decidir entrar per Grècia, concretament per la petita illa de Samos, bressol de Pitàgores i Aristarc entre altres grans personatges de l'època daurada grega.
Primer camp base, el poble de Pythagoreio al Sud de l'illa. Un indret encantador i tranquil on les petites barques de pescadors es gronxen al port al costat d'alguns velers amb bandera alemanya... quina ironia no?
Carrerons amb molt d'encant i molt bona gent, on el temps passa sense presses.
Amb el cotxe ens endinsem cap a la costa Est de l'illa on hi trobem un altre poblet, Posidonio on degustem una bona cervesa abans d'anar a la platja de Kervelis i gaudir d'un bon bany a una caleta amb molt poca gent i un petit restaurant davant el mar.... un lloc perfecte.
Anem fent ruta, ara per anar a trobar la costa Nord, tot passant per l'Ireon, les ruïnes de l'antic temple de la Deessa Hera i on segons la mitologia va néixer, i creuant les muntanyes abruptes que hi ha a l'illa i que li donen un relleu i unes vistes impressionants, passant per la platja de Potami i la seva fabulosa petita cascada, fins arribar a Kokkari, la nostra segona base on, per sorpresa nostra, ens trobem en un hotelet davant del mar on la "terrasseta" que tenim es directa a l'aigua!...poder sopar tot veient com es pon el Sol davant del mar es increïble...i llevar-se per anar-se a "dutxar".
Des d'aquí, aprofitem per endinsar-nos a dos poblets de muntanya on la calma i el saber fer hi són molt presents, si encara és possible sentir-ho més en aquesta illa. Vourliotes i Manolates gaudeixen d'un entorn privilegiat on el vi casolà i el bon menjar ajuden a estimar una mica més aquesta terra.
I tot descobrint més platgetes amb un color de mar impressionant, poca gent i molta tranquil·litat, arribem fins a la part mes septentrional, Agia Paraskevi, on la carretera s'acaba de cop i on ens podem permetre el luxe de dinar sols en un restaurant petitó tot contemplant les onades i les petites barques.
Hem de tornar el cotxe a Pythagoreio, però en poc més de mitja hora, el bus ens porta per carreteres interiors fins a Vathy, la capital de l'illa, on ens espera el ferry per creuar el petit estret que ens separa de Turquia, i on seguirem la nostra ruta.
Podem dir que Samos és una illa perfecta per recórrer amb molta calma, gaudint de la seva gent, els seus poblets, els seus vins, i sobretot el seu entorn verge de naturalesa on la muntanya i el mar creen una simbiosi espectacular.
Aquí van les FOTOS

1 comentari:

  1. A veure si me'n surto...
    Blau,blau, de mar, de cel, de les cases... I aquests arbres tant impresionants?
    Quina envegeta!!!
    Una abraçada
    Núria

    ResponElimina