Potser és un somni, però no és bonic i meravellós somiar?

dissabte, 11 de juliol del 2015

Per terres Jòniques: Del PN de Dilek a Efes

Ben arribats a Kusadasi, entrada dels creuers dels que desemboquen mil·lers de turistes per anar a veure Efes, nosaltres ens dirigim tot pujant caminant, fins a la petita pensió a dos minuts del centre de la ciutat. Gran canvi amb Samos i la seva tranquil·litat , tot i que trobem la ciutat molt més acollidora que l'altre gran port de Màrmaris.
Nosaltres agafem el cotxe i ens dirigim cap al Parc Nacional de Dilek, on els boscos i l'aigua de mar només es veuen interromputs per la petita carretera que et va introduint en aquest paisatge esplèndid; on quatre caletes es van repartint al llarg del camí i on la poca gent que el visita hi pot estar molt a gust. De tornada, parem a veure la cova de Zeus, una gruta natural on alguns s'atreveixen a banyar, tot i les seves gèlides aigües.
I en comptes de dirigir-nos directament a Efes, ens encarem cap al Sud per poder visitar i viure les fabuloses ruïnes de Priene, l'antiga ciutat que va ser Seu de la lliga de ciutats Jòniques al s.IV a.C. El seu temple de Atenea, el seu teatre, i la grandiositat de la ciutat que es va difuminant al llarg de les faldes del mont Mykale són impressionants.
Encara fascinats per aquesta ciutat, ens dirigim tot emocionats fins a la gran ciutat de Milet, bressol del pare de la filosofia, Tales de Milet, la major ciutat de la costa Jònica i la que va encapçalar la revolta contra l'imperi persa al s.V a.C i que va portar, després de la derrota, a les conegudes guerres mèdiques.
Per desgràcia, poca cosa queda d'aquella fabulosa ciutat, tot i que tan sols el fet de poder ser-hi, trepitjar-la i admirar el seu gran teatre i les restes que queden, ja val la pena haver-hi vingut.
I per relaxar-nos després de tanta història, ens endinsem a la zona rural del llac Bafa, cap a l'interior a un poblet que es diu Kapikiri, on descobrim un lloc de pau i tranquil·litat, al Selenes pansyon. Ens espera una cabaneta de fusta amb vistes al llac per on es pon el Sol, vaques i gallines, i la majestuositat de les roques que ens envolten....un lloc per retirar-s'hi. :)
Amb les piles carregades, anem a visitar el temple d'Apolo a Didima, on hi tenia el seu oracle, només superat en importància per l'oracle de Delfos. I el segon temple més gran després del d'Artemisa.
Es poden veure les impressionants columnes que el formaven i entrar per unes rampes a on es trobava l'oracle...el sanctasantorum per dir-ho aixi. El color blanc del marbre enlluerna i els capitells jònics escampats arreu donen una ideia de la immensitat del lloc en els seus dies d'esplendor.
Tornem cap al llac Bafa per acabar-nos de relaxar i disfrutar de l'entorn, perquè realment val molt la pena deixar que el temps es vagi escolant tot asseguts a les alçades de la caseta de fusta i gaudir de les seves vistes.
Ara ja si que enfoquem el cotxe cap al Nord per arribar a Selçuk, ciutat al costat de les ruïnes d'Efes on hi farem una parada de dos dies.
Abans d'anar a veure les ruïnes, però, aprofitem el vespre per endinsar-nos a la muntanya i passejar una estoneta pel poble de Sirince i els seus carrers de pedra, tot contemplant com es va fent fosc. Una agradable experiència.
I de bon mati, cap a Efes, la gran ciutat Hel·lenística reconstruïda pels romans després d'un gran terratrèmol, on es diu que hi varen arribar a viure 250.000 persones! Simplement increíble poder passejar pels seus carrers de marbre, contemplar el seu gran teatre, les restes de les diverses fonts i temples d'emperadors...i la gran biblioteca de Celso, la tercera en importància d'aquells temps, després de la d'Alexandria i la de Pèrgam.
A més a més, conserven sota teulada un conjunt de cases que han anat restaurant, on encara s'hi poden veure els mosaics del terra, les parets pintades de diferents colors i figures, i un es pot fer a la idea de que els rics ja vivien molt bé en aquella època, en cases de dos pisos...una experiència inoblidable poder-ho veure, i sobretot viure-ho.
I per acabar, i a l'hora de calor, si es pot visitar el museu d'Efes que hi ha a Selçuk, val moltíssim la pena ja que s'hi conserven estàtues que es varen trobar a la ciutat, tombes funeràries impressionants i les dues grans estàtues de la Deessa Artemisa, trobades al que havia estat una de les set meravelles del món antic i que avui dia només una columna es conserva en peu, el gran temple d'Artemisa.
Un altre trosset de ruta que ens ha portat a conèixer les grans ciutats i temples de l'època on el saber, la ciència, el coneixement i el pensament començaven a circular d'Est a Oest fins a la costa i que des d'aquí va saltar cap a la grècia continental i al "món occidental". Una petita visió de la història d'una part dels nostres orígens, que recordarem sempre gràcies al que hem vist, sentit i trepitjat aquests dies.
Aquí van les FOTOS

1 comentari:

  1. Segueix el blau del mar però crec que guanya el gris de la pedra. Bones vacances parella!
    Núria

    ResponElimina