El fred ens ve a rebre i sembla ser que no tindrem prou roba per passar el viatge....per sort són tant sols un parell de dies!
Arribada al...GRAND CANYON...gran,gran! De cop i volta, i després de conduir per la plana, te'l trobes davant del nas, inmens i majestuós, esperant el pas del temps i a l'espectativa del què farà el riu que passa bastants metres per la vall i que es diu COLORADO. Una meravella de la naturalesa que l'hem pogut veure per terra i aire a l'agafar l'helicòpter que et porta entre les grans valls que s'han format al llarg dels mil·lenis. Per nosaltres ha estat una experiència molt i molt recomanable ja que així et pots fer una millor ideia de l'abast d'aquest canó que sembla no acabar-se mai.
Marxant d'aqui, i posant direcció a una altra meravella de la naturalesa, BRYCE CANYON, ens trobem amb petits i autèntics poblets on utilitzen maniquis com a "sheriffs" dins els vehicles!!!!!! aquests yankis són el què no hi ha (ara, tothom redueix la velocitat al passar per allà, nosaltres inclosos..."porsiaca" :) ).
El canó de BRYCE és molt més petit que el Grand Canyon tot i que les seves formacions d'agulles i els mil colors que agafa la terra t'atrapen al primer segon. I si a més a més hi trobes neu, la varietat de colors augmenta!. A més a més varem tenir la companyia d'una "tribu" de moteros que rondaven la seixantena molt simpàtics! ;)
Entre els enormes camions americans, les ranxeres, les autorcaravanes que a casa nostra serien autobusos i la música Country, anem mica en mica tirant cap a l'Est, a ANTELOPE CANYON, terra ja, dins la reserva dels indis NAVAJO que, gràcies al gas que varen descobrir, al turisme i a la manufacturació de tot tipus de joies, pedres i atrapa somnis, van tirant enmig de la societat anglosaxona del país.
La única cosa que es pot dir d'Antelope Canyon és que és espectacular! Gràcies a l'aigua, el vent, i les diferències tèrmiques de la zona, s'ha anat el·laborant aquest petit canó que brinda a qui hi entra un joc de llum i colors tan sols esmorteït per la quantitat de gent que hi deixen entrar a la vegada (tot sigui fer negoci!), a més a més si et trobes als grups que, pagant bastant més, formen part del "photo tour" i per tant tenen el privilegi de fer apartar a la gent que camina per treure la fotografia que després es veu als catàlegs, la caminada tranquila que caldria trobar es fa una mica feixuga. Tot i així val la pena deixar-se veure per aqui i admirar com varia la llum del Sol.
Ens dirigim cap a MONUMENT VALLEY o també anomenat l'Oest del John Wayne! imatges de pel.lícules et venen al cap i t'imagines allà tot el muntatge trencant el silenci d'aquestes impresionants roques que el vent capritxós ha modelat a gust. Lloguem un guia Navajo perquè ens condueixi als indrets on les mirades dels turiestes no hi arriben, i la veritat és que enmig de tota la majestuositat geològica t'envaeix una sensació de pau i respecte per tots aquells que un dia hi van viure i van preservar i lluitar per la seva terra. En un indret així sobren les paraules... has d'escoltar aquella veueta interior ;P
Després d'aquest dia de recolliment ens dirigim cap a MESA VERDE.... però això serà un altre post!
FOTOS GRAND CANYON
FOTOS BRYCE CANYON
FOTOS ANTELOPE CANYON
FOTOS MONUMENT VALLEY
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada