LÍBAN, els ports de Llevant

I és que quan un pensa en Llevant, li ve a l'imaginari les grans ciutats com Biblos, Sidó i Tir; i la civil·lització Fenícia.
Doncs si, això és l'actual Líban i sí, encara et pots passejar i veure les restes antigues d'aquestes ciutats portuàries des d'on van sortir tants coneixements i aventurers que varen anar poblant l'entorn mediterrani. Tot això envoltat de les noves ciutats plenes de vida i on perceps perfectament els batecs dels seus moradors i les seves ganes de viure. Perquè no ha de ser fàcil viure en una terra on al llarg dels anys s'han patit guerres civils i ràtzies militars provinents dels seus veïns del sud i que han arribat fins a la seva capital.
No sé si és això, però passejant pels diferents racons del país et vas amarant dels somriures, l'energia, la voluntat ferma i decidida d'aprofitar cada dia i la càlida acollida i simpatia que et demostren quan necessites informació o t'asseus a fer un cafè.
L'única "pega" que hem trobat en tot el recorregut.....el trànsit i la seva forma de conduir! Però si t'hi adaptes i intentes fer el què veus que fan ells, la mateixa carretera es transforma en una gran experiència que encara omple més el gran viatge que és recórrer aquest petit gran país.
I és que el Líban no són només les seves antigues ciutats costaneres i la capital, Beirut...ans al contrari. Quan t'endinses cap a les muntanyes i les valls que divideixen les zones del país, descobreixes racons màgics i impressionants on les diferents cultures i religions conviuen en harmonia i respecte, demostrant al món i als seus veïns que la convivència i l'amor per viure poden més que les petites diferències que puguem tenir els uns vers els altres.
I no només la gent meravellosa i tolerant que et vas trobant a cada passa, sinó la natura que vas descobrint a cada corba del camí, les neus a les muntanyes, cascades de llegenda, parets de roca que es perden a les valls i, com no podia ser de cap altra manera...els cedres mil·lenàris , emblema de la bandera del país, però que per desgràcia només queden dues zones on els pots veure, tocar i sentir.
Et queda una bona sensació al cos després de caminar entre aquests arbres immensos i que desprenen una olor que ja no oblidaràs.
Una sensació igualment de bona, però diferent...més adrenalínica, és quan et trobes a la vall de la Bekaa (pas natural cap a Damasc i per on han passat totes les antigues civilitzacions) i just davant d'un control militar que t'impedeix el pas més enllà, contemples el mont Hermón, frontera amb Israel. Un punt on et sents petit recordant què hi ha a cada una dels vessant de la muntanya que separa aquests tres països tant diferents i a la vegada amb un passat tant compartit.
Un viatge ple d'experiències, sensacions, olors i records que fan recomanar fermament anar-hi i descobrir-ho per un mateix ja que, es fa difícil explicar el què s'hi viu i el còctel d'emocions que t'emportes quan agafes el vol de tornada.
Aquí van les FOTOS

UMBRIA, un tresor amagat

Sí, Umbria existeix!
Aquesta regió del centre d'Itàlia espera mig amagada, entre la Toscana i Roma, a ser recorreguda i descoberta per mostrar que no té res a envejar a les zones més conegudes d'aquest país.
I és que si et deixes caure per aquestes terres, et sentiràs transportat en els anys a pobles que segueixen mantenint el seu batec etrusc i medieval a cada cantonada i a cada racó.
Una regió que transmet una vida tranquil·la, sense presses...per anar a poc a poc absorbint la seva bellesa, la seva gastronomia, l'amabilitat i bon acolliment de la seva gent i si, també la gran diversitat de les seves denominacions vinícoles.
Val molt la pena trobar alguna caseta per llogar enmig dels paratges infinits de la regió i deixar-te aconsellar pels veïns dels petits pobles sobre on anar, on menjar i què veure, ja que per nosaltres ha estat la millor manera de recórrer alguns dels encants que s'amaguen entre els turons verds i els boscos d'oliveres.
No deixeu d'anar a pobles com Orvieto, Asís, Spello, Gubbio, Todi, Narni o Perugia....cada un d'ells marcat per la seva personalitat, els seus arcs de pedra i els seus petits secrets que vas descobrint tot caminant de forma relaxada i "perden-te" pels seus carrerons, on sempre hi trobaràs un bon lloc per tastar les delícies culinàries locals.
I cap al sud de la regió, el parc natural de les cascades de Marmore enmig de muntanyes i neus primaverals a la llunyania, farà que et retrobis amb la natura en plena ebullició. No s'ha d'oblidar que, aquestes meravelloses cascades ja varen ser "construïdes" pels romans per tal d'aprofitar l'aigua tot desviant rius i torrents. Avui dia s'aprofiten per crear electricitat tot obrint i tancant el caudal d'aigua, creant així moment irrepetibles quan obren les comportes i una de les cascades més altes d'Europa comença a caure gradualment amb més força a cada segon que passa.
Una escapada que ens ha deixat grans records als cinc sentits, però al mateix temps una sensació de "voler-ne una mica més", ja que quan un es troba envoltat d'aquesta diversitat d'imatges i experiències sense el volum de gent i flaixos de tantes càmeres com hi poguessin haver en altres regions més conegudes, no pots deixar de pensar que serà molt fàcil trobar un altre moment per tornar-hi i descobrir una mica més aquesta meravellosa terra.
Aquí van les FOTOS