Potser és un somni, però no és bonic i meravellós somiar?

diumenge, 30 de juliol de 2017

Descobrint la Toscana

Una regió d'Itàlia que feia temps que estava a la nostra ment. Una ciutat, Florència, que teniem moltes ganes de descobrir...i realment ha valgut molt la pena!
Iniciant el nostre viatge per la petita, però bulliciosa Florència, hem pogut caminar pels seus bonics carrers mentre vas absorbint pas a pas els palaus, places, museus i la magnífica catedral de la ciutat que va ser el bressol del Renaixement.
És increïble que tot i els anys passats, Florència encara desprèn i transpira la majestuositat que la va fer tan important, on els millors mestres, escultors i artistes van poder explotar tot el seu gran potencial...Donatello, Michelangelo, Pisano, Brunelleschi, Dante, Galileu, Leonardo da Vinci...són tants els noms que la llista es faria molt llarga.
I no només et pots meravellar entremig de tants noms il·lustres i les seves construccions, pintures i descobriments. Tocar i sentir la magnificència de la família que ho va fer possible, et fa posar la pell de gallina...els Mèdicis.
I per descansar el cervell i el cor de tantes sensacions explosives, què millor que degustar l'extraordinària cuina toscana, tot acompanyat dels meravellosos vins de la regió :) I si és al restaurant simBIOsi de la Via Ginori, a tocar de l'església de Sant Lorenzo, millor que millor. Un restaurant increïble, amb una atenció i tractes immillorables.
A més a més, a una hora i escaig en tren, et pots plantar a Pisa i passejar pel campo Dei Miracoli tot contemplant l'equilibri de la torre inclinada i la bonica catedral, descobrint carrerons tranquils i solitaris que també valen una escapada.

Nosaltres varem decidir llogar un cotxe sortint de Florència i deixar-nos "segrestar" en una casa al mig de la Toscana, entre la vall de Chianti i la vall d'Elsa. Un raconet on t'arribes a plantejar el dia a dia i els ritmes en què ens movem a casa nostra, ja que la tranquil·litat, la pau i les sensacions a flor de pell arriben a nivells molt interessants.
Però abans de baixar cap al sud, varem creure oportú arribar-nos fins al poble de Vinci  i explorar el museu del seu fill predilecte i caminar per la casa que el va veure néixer. Tota una experiència pels "fans" d'aquest personatge extraordinari i quasi bé únic que tantes meravelles i invencions ens va deixar de llegat.

Tornant als records del centre-sud de la Toscana...què es pot dir amb paraules quan el que més s'ha absorbit dels 10 dies passats entre vinyes, oliveres, poblets preciosos i bon menjar, han estat els cinc sentits i l'anima.
La calidesa de la gent, les olors, els sabors, el silenci, les vistes, l'arrelament d'aquesta gent amb la terra i la forma que tenen de transmetre't totes aquestes coses fan que aquests dies hagin passat volant i que encara estiguem digerint tot el què ens hem endut d'aquesta experiència.
I sobretot gràcies al Vanni i a la Nicoletta (els propietaris de la casa on estàvem) de Casa al Chito, que han estat encantadors, atents i uns molts bons amics fent-nos l'estança a la seva meravellosa casa el més confortable i viscuda possible.
Una regió que si se'ns permet desitjaríem tornar i tornar-nos a transportar en aquest petit món on el més important es experimentar les mil sensacions que vas trobant i descobrint a cada alenada i a cada batec.

FOTOS