Potser és un somni, però no és bonic i meravellós somiar?

diumenge, 19 de juliol de 2015

Per terres Jòniques: de Foça a Ayvalik

Seguim la nostra ruta, i aquesta vegada tornem cap a la costa per fer uns dies de mar a la bonica població de Foça, l'antiga Focea d'on varen sortir els col·lonitzadors d'empúries i altres parts de la costa mediterrània occidental.
Un bonic port de barques pesqueres i ambient molt tranquil, d'on es pot gaudir d'un magnífic peix al mateix petit passeig marítim just davant les barques on els pescadors acaben de rentar bé les últimes captures.
I ja que estem per aquí aprofitem per recórrer un trosset de costa, tot buscant un bon lloc on refrescar-nos una miqueta a la vora del mar. Tot i que en trobem un de idíl·lic a uns metres de la carretera, tot just baixant sentim (i veiem) que al costat del nostre cotxe uns uniformats fan tocar la sirena del cotxe patrulla i ens fan tornar a pujar per explicar-nos en turc i molts gestos, que allà no és un bon lloc pel cotxe, que de vegades trenquen els vidres per robar el què hi ha a dins. Així que preferim anar a una altra banda, on també si està d'allò més bé.
Tornem cap a l'interior, aquesta vegada per trobar-nos a la petita ciutat de Bergama (o poble gran) i poder visitar les ruïnes de la famosa ciutat de Pèrgam, i l'asclepion, centre de medicina on va estudiar i treballar el famós Galè. Però primer de tot ens enduem una fabulosa sorpresa a l'arribar a l' Akropolis Hotel... un niu de repós enjardinat, amb la seva piscina i molt de silenci, amb uns amfitrions estupendus i molt amables.
Decidim començar per l'Asclepion on encara es pot observar un fragment de la columna central del temple d'escolapi on es pot veure el símbol de la medicina, la serp. Juntament amb el seu teatre, les restes de les cases de curació i una part del carrer columnat, fan una agradable i interessant visita de tarda-vespre.
El mati següent, d'horeta, ens encaminem cap al telefèric que ens porta fins al cim de l'antiga ciutat de Pèrgam i les seves meravelloses vistes.
Tot i que poc queda de la magestuosa ciutat, el fet de poder estar davant de les ruïnes del què va ser la segona biblioteca més important del món antic, fa que et tremolin una mica les cames. I si a més a més tens l'oportunitat de passejar pel què queda del temple d'Adrià i les seves fabuloses columnes i contemplar tot assegut la verticalitat de l'inmens teatre, fa que et sentis tot d'una molt i molt petit.
Si la visita es vol fer completa, cal només agafar el bitllet de pujada i després anar tot baixant per la ciutat mitja i les antigues cases, on es pot veure magnífics mosaics conservats i les muralles defensives de la ciutat.
Una gran il·lusió haver-ho pogut caminar, tocar i sentir; a més a més dels fabulosos banys a la piscina després de la bona caminadeta :)
I finalment acabem la nostra estança a Turquia, a la ciutat d'Ayvalik, o més ben dit a l'illa de Cunda, que queda davant i el seu petit hotelet, Florina Hotel i els seus meravellsos esmorzars!!! Dóna gust llevar-se així.
L'illa de Cunda es perfecte per passejar-hi i gaudir dels seus carrers empedrats, els seus restaurants petits amb taules i cadires al mig dels carrers i els seus menjars. I tot i que els voltants tens llocs fantàstics amb unes vistes impressionants, les platges no són les millors que ens hem trobat, però bé, un bon final d'estança a Turquia.
En resum uns dies de visita a una Turquia potser desconeguda per nosaltres fins ara, on les olors, les imatges i el tarannà de les persones no et deixa indiferent. Hem trobat somriures i mirades amables i hem tingut converses sense saber l'idioma, perquè si una cosa hem vist clara és que per on hem estat majoritàriament hi ha turisme interior, i no trobes rètols en anglès ni potser entens el que posa el menú, però d'una manera o altra acaba sortint una conversa estranya on cadascú parla el que sap i acabes rient i entenent-te... La màgia de viatjar, aprendre, conviure, guardar-te aquells moments i anècdotes que no surten a les fotos, que queden a dins que et fan somriure... Instants viscuts en bona companyia, la millor, la que volem, la que ens fa riure, ens fa somiar... Deixem enrere Turquia, les veus dels muetzís, els colors, les olors, els gats i gossos que passegen per la ciutat en perfecta simbiosi en la vida quotidiana, els paisatges amb història i la gent senzilla i hospitalària que hem trobat en el nostre camí... Gràcies ;)
Ara ja, a punt d'agafar el ferry que ens portarà cap a la última etapa del nostre viatge, l'illa de Lesbos... Continuarà!!
Aquí van les FOTOS

1 comentari:

  1. Preciós! Bona vida, eh!
    A la foto 53 la Roser fa d'agulla d'un rellotge de sol?
    Fins aviat
    Núria

    ResponElimina