Potser és un somni, però no és bonic i meravellós somiar?

dijous, 1 d’agost del 2013

Per Terres Occitanes

Després de parlar-ne fent unes cerveses, varem decidir de tornar a pujar a l'altre costat del Pirineus i compartir uns dies a les Gorges del Tarn amb la Montse, l'Edu i la Helen. Tot i que els primers dies varem fer un tram i uns riures amb la Montse (l'Edu i la Helen havien d'aixecar el país una mica més), visitant l'Abisme de Bramabiau i l'Avenc Armand, tot fent parada a la sortida de les Gorges de la Jonte, al petit poble de Meyrueis (alguns acudits dolents fabricats gràcies a aquest nom). Al final ens varem trobar als afores del poble de Sainte Enimie, en plenes Gorges del Tarn, per gaudir tots junts d'una bona estona i 23 Quilòmetres de baixada amb canoa pel riu!!!! Una meravellosa experiència recordada el dia següent per les "agulletes" jejejejeje.
Ens varem acomiadar d'ells a Millau, després de compartir bons moments, bon vi i menjar, i alguna cerveseta més; i nosaltres dos varem seguir en ruta fins a Albi, preciosa ciutat amb la seva catedral fortificada i els carrers empedrats plens de racons per descobrir. Al càmping "elitista" on varem dormir i a on els banyadors per la piscina han de ser obligatòriament com els calçotets boxers (imagineu l'estampa.....) vam intercanviar coneixements i informació amb dos nois de Madrid molt interessats en la història Catalano-Occitana i les terres compartides, així com qualsevol cosa relacionada amb la cultura i els paisatges del nostre petit país.......dos grans personatges.
Sortint d'Albi, a mitja hora cap al nord, es troba el poble de Cordes sur ciel. Fabulós poble medieval construït pel comte Raimond VI de Tolosa i ràpidament enriquit pels seus comerciants, on avui dia encara es pot disfrutar dels seus artesans del cuir, el vidre, la fusta i la ceràmica, mentre es contempla la fabulosa vista des dels contraforts. Mal lloc si a la teva parella li agraden aquests objectes artesans.......jejejejeje.
Arribats a Tolosa i amb la calor estiuenca de les terres del "migdia", després d'endrapar un bon àpat amb la conseqüent migdiada, varem anar a fer un tomb per la part antiga de la ciutat i els seus carrers plens de vida i al mateix temps tranquils. Moltes llibreries i bicicletes, jovent i una bona cervesa, fan que el record que ens emportem de Tolosa sigui molt bo :)
Després de la ciutat comtal, varem anar tirant cap al sud per visitar el mític castell de Foix i els carrerons de la seva ciutat, tot fent cames pujant a les dues torres i preparar-nos així per la segona ascensió del dia, a la tarda, al màgic i especial "pog" de Montsegur que, si bé per nosaltres el castell no té importància, la història i les sensacions que a dalt de tot (i durant la pujada) es viuen, valen molt la pena.
Per dormir varem descobrir, a deu minuts amb cotxe de Montsegur, al petit poble de Montferrier, un petit càmping molt familiar i amigable on varem poder descansar les cames i la ment a sota uns grans til·lers que ens donaven ombra i tranquil·litat, envoltats de majestuoses muntanyes i els seus records. Aquí us deixem l'enllaç del càmping.
Un cop descansats varem dirigir-nos cap a Mirepoix, un poble emmurallat on la seva plaça principal és porxada, amb bigues de fusta i cases precioses, amb bon menjar i bastanta tranquil·litat. (repeteixo que el vi en aquestes terres val molt la pena, jejejejeje).
A mitja tarda varem arribar a Carcassona per, en aquesta ocasió, disfrutar simplement de caminar pels seus carrers, comprovar botigues buscades i deixar passar el temps mentre el Sol es ponia i s'il·luminaven les seves muralles, donant el toc magistral a tot l'entorn medieval que s'hi conserva. I com no, sense perdre la tradició de no marxar d'aquestes terres sense un dels seus plats d'atracció, per sopar va caure la CASSOULET!!!!! sort que l'hotelet el teniem a vint minuts caminant......si no hagués costat bastant de digerir.......
Finalment, el dia de tornada a casa, ens vam parar a una petita abadia, la de Sant Hilari, el qual és famosa per l'elaboració del primer vi escumós de la història anomenat Blanquette de Limoux, i per tenir una obra del mestre de Cabestany, famós escultor del s.XII que treballà en terres occitanes, al Monestir de Sant Pere de Rodes i a la Toscana entre d'altres indrets......una part més d'història.
I després de la meravellosa i encorvada carretera fins a Font-Romeu, varem baixar cap a casa després de viure molt bones experiències en terres "germanes", descobrir molts llocs nous i recordar vells i bells records en llocs ja coneguts........una zona que no importa repetir perquè sempre et recompensa amb visions noves, sensacions retrobades i imatges que es guardaran per anar omplint el calaix dels viatges.
Aquí us deixem algunes FOTOS per entreveure el què es pot descobrir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada