Potser és un somni, però no és bonic i meravellós somiar?

dijous, 24 de desembre del 2009

Libya

A poques hores de vol de casa, creuant el meravellós mediterrani, ens endinsem mica en mica en un altre món, plè de sensacions, vivències i paisatges completament diferents als nostres i a la vegada tan propers.
Al despertar-te al desert i veure com surt el Sol enmig de les dunes, mentre una freda brisa et va retornant al món, i saber que per endavant tens dies de sol·litud, pau, i mil coses per sentir et fa estimar cada pas que fas.
Els que ens acompanyen, Rashid, Abderrahman, Farhad...es converteixen en amics de viatge amb qui compartim el té estirats al terra, les coses que van trobant i ens ensenyen com tresors irrepetibles, les històries que ens expliquen (i entenem com podem) dels homes del desert, aventures perdudes entre la sorra i riures al costat del foc.
Són persones facils que et fan sentir a casa i acompanyat, simplement contemplant el paisatge tot fent un cigarret aprofitant l'ombra que deixa el 4x4, o escoltant els cants de Rashid mentre acabem de menjar.
Mica en mica ens endinsem al gran país, cap a l'est per, després de viure la zona coneguda com l'"Akakus", acabar baixant cap al sud per tal d'anar a trobar el SAHARA (que vol dir desert en àrab). Dunes i dunes enormes que s'allarguen fins a l'horitzó i a on no veus ningú més que el cotxe blau de Farhad i el nostre Toyota....res més.
És allà on t'adones que la vida pot sorgir a on menys t'ho esperes, doncs escarbats, petites acàcies i plantes, corbs i altres animals que val més no trobar-se, aprofiten la més petita gota d'aigua per subsistir. És simplement fascinant!
Poder-te estirar al mig del desert contemplant el cel estrellat sense que cap llum contamini l'atmosfera i veure que cada vegada que mires van apareixent més i més estrelles és increible. El silenci, compratit amb amics no es fa feixuc sinó al contrari, com també la sensació de ser tan poca cosa enmig de tot plegat.
Tot és emoció, tot és bonic i les perfectes formes de les dunes et fan veure que la naturalesa no es pot imitar, per molt que ho intentem, i això ajuda a posar-te al teu lloc i a respectar l'entorn que ens envolta ja que no vols ser tu qui trenqui aquesta harmonia.
Per a mi era un somni que, al final, s'ha pogut complir i no ha decebut en cap aspecte.....al contrari! Si fos per mi hi tornaria demà mateix.
Gran viatge per fer i descobrir i tan a prop, no s'ha de deixar perdre!!!!!!

Per veure fotos...

1 comentari:

  1. aaaaaaaaaa vale q les afotos ja estaven penjades abans, no? o les vaig veure a ca teva.. per cert moolt xules, falten alguns peus ;) po vaya..
    quina passades d'estrelles eh!! ja veig que no va tenir res a veure la teva dormida al desert amb la meva :P
    i la pròxima? :)

    ResponElimina