Potser és un somni, però no és bonic i meravellós somiar?

divendres, 23 d’abril del 2010

Dos dies a Siurana

Just acabat el torn de treball i el retorn a casa del Marc, agafem el cotxe i anem "xino-xano", amb tots els trastos i les ganes a flor de pell, cap a Siurana i les seves escarpades roques....Dos dies d'escalada i turisme per allà baix!!
Tan bon punt arribem i acabem de comprar quatre cosetes per menjar, fent el cafè de rigor de benvinguda, anem a buscar el càmping i sense ni plantar la tenda anem a buscar les zones que em triat per fer una mica de roca.
Tot i que ja seria hora de dinar, preferim anar fent vies i gaudint del paisatge que ens envolta, fins que mica en mica veiem que el Sol ja no crema i.....per quina cosa se'ns han fet les 7 de la tarda quasi bé!!!!!
Després de fer 8 vies, ens posem alguna cosa a l'estómac i ara si, cap a muntar la tenda i fer gana per sopar.
Ho anem a fer al petit, però encantador poble de Siurana, on aprofitem per fer pràctiques de fotografia nocturna amb les super càmeres!!!! (bé, la bona bona és la del Bomber, como no!!!)
Bones vistes i mooolllltttaaa tranquil·litat ens envolten enmig de les pedres i les cases d'aquest racó de món.
Al mati següent, agafem forces amb unes galetes i un "bon" café i tornem a dirigir-nos cap a les zones escollides per tal de marxar d'aqui amb bon gust de boca i un bon cansament, però aqui les vies estan una mica "mal" graduades, o això ens sembla a nosaltres que la primera que fem no hi ha rita que l'acabi i em d'esperar a que un professor francés amb els seus alumnes ens recullin les cintes que haviem deixat penjades (quina vergonya!!!!). Només dir que de la tercera a la quarta "xapa" hi havien més o menys 4 o 5 metres!!!! i el pas no era gaire adecuat per caure que diguem.
Desanimats tornem a anar a la zona del dia anterior que ja ens la coneixem ja que preferim disfrutar del solete i el bon dia, que no pas haver d'estar patint!!!! Així que comencem a escalar tot esperant el tercer funcionari en acció, bomber i amic del Marc, que ens bé a veure i a fer alguna coseta per agafar calor.
Al final acabem fent quatre vies més i a punt per menjar alguna cosa per anar a fer turisme al Monestir de Poblet que, tot i no pagar l'entrada per veure'l, si que entrem a l'església a fer quatre fotos més i a disfrutar del silenci com un monjo ens acosnsella.
Al final tornem cap a casa amb una bona ampolla de vi sota el braç per obrir-la tot sopant i amb un molt bon gust de boca per l'experiència viscuda en poc temps.
Aqui van algunes fotos!!!!

4 comentaris:

  1. Eis, on dius que la meva càmera és la bona, t'has oblidat de dir que l'experiència la posaves tu, aquí tu eras el professor de fotografía, ai, aquesta modestia, jajajaja
    Benu, quan fem una altre sortida? a Queral? allà podrem escalar i fer algunes fotos xules, o això diuen.
    Apa siauuuuu
    Marc

    ResponElimina
  2. Tot s'ha de dir que les fotos segueixen el mateix nivell o fins hi tot crec que es superen però........
    Que tingues que venir un francés a salvar-vos!!!!!!!!!!!!! snif snif. m'heu decepcionat!

    Santi

    ResponElimina
  3. escalar i menjar eh, boona vida >)
    les fotos son xules, tot i que podries triar o arreglar les cremades >P
    si Santi si, aixis ban pel mon aquets dos >)
    una abrasada

    ResponElimina
  4. Vaia dos cuerpazos...:-) jo no seré tant critica com un que volta per aki... a mi les fotos hem semblen precioses!!! i visca xl franxuti que us va salvar el cul!!!jejejeje
    una abraçada wuapos

    ResponElimina