Ser testimoni, ni que fos per uns dies, de la pluja de contrastos que s'experimenten caminant pels carrers, les imatges que et transporten a una altra època, les converses a mitja veu sobre la situació del país i ser conscient de la filosofia de vida de la seva gent et fa estimar aquesta illa.
Com no, la ciutat de l'Habana et deixa vibrant i gens indiferent quan veus i vius el seu passat colonial, la barreja de carrerons i grans avingudes, edificis majestuosos i cases que van caient pel pas del temps...una simbiosi de decadència urbana i colors vius plens d'energia.
Sobretot sorprèn la seva gent...que passen de no poder comprar aliments perquè les botigues estan buides, a cel·lebrar pels carrers la música, l'alegria...la vida. Són persones que han après que el que importa és l'actitud de cada pas, mirar endavant amb il·lusió i a aprofitar cada moment que et pugui arrencar un somriure.
I el cor d'aquesta ciutat encara batega...la "Habana vieja" segueix palpitant i resistint. Els seus bars, com La Bodeguita del Medio, els petits restaurants servint "ropa vieja" i altres plats típics i amb tant sabor. La música sonant a les cantonades, els famosos cotxes clàssics que són tresor nacional i que et serveixen per poder contemplar el Malecón, les cases colonials als barris residencials, els parcs plens de vida i els grans monuments de la revolució que es resisteixen a sucumbir.
Nosaltres vàrem acabar el nostre tastet anant a Cayo Santa Maria, a la costa nord on vàrem poder assaborir la tranquil·litat i la bellesa del carib. Vàrem trobar un raconet on gaudir d'aquesta meravellosa costa sense grans hotels ni aglomeracions, que ens va permetre conèxier gent molt especial que encara avui ens envien sal·lutacions i bons pensaments tot i que segueixen patint pel què serà del seu futur a l'illa.
Només poder dir: Moltes gràcies CUBA per omplir-nos de grans records i bons amics...fins a la victòria SEMPRE!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada