ISTANBUL - Descobrint la història

Juliol del 2012...calor....però tot a punt per agafar el vol i arribar a la ciutat mil·lenària on es troben els bells continents d'Europa i Àsia. Ciutat capital de dos Imperis on la tradició i la cultura s'han anat barrejant en el pas dels segles fins aconseguir una bonica simbiosi que no deixa ningú indiferent.
Travessada pel Bòsfor, per on grans exèrcits traspassaven les seves aigües per invadir regnes i descobrir noves terres. Qui no es meravella dels tresors bizantins que encara reposen ferms sobre els seus ciments; o els estilitzats minarets, palaus i grans monuments otomans que desafien la gravetat. Qui no se sent petit quan veu el "quilòmetre zero" de les vies romanes que anaven cap a Orient, o quan es veu caminant pel què havia estat el gran hipòdrom on dues columnes en mostren els seus orígens.
Només caldria asseure's uns minutets, tancar els ulls i escoltar el què transpiren les pedres que t'envolten per saber que s'està trepitjant una terra històricament "sagrada" i tan important com ho podrien ser les grans ciutats de la mesopotàmia.
I un cop fet això, tan sols cal empendre la marxa a poc a poc perquè tot això es vagi filtrant per cada porus de la nostra pell.
La mesquita blava, Santa Sofía, la cisterna d'Adrià, la mesquita de Suleimaniye, el gran basar, la torre Galata.......són tants els monuments que els seus noms omplirien tot el post. Per tant els deixarem en el record de la memòria per tenir-los igualment presents.
Però no només són les pedres i la història el què fa Istanbul per nosaltres tan especial.......la seva gent, amable i afable t'ajuden a que la teva estança sigui plenament rica i plena de contrastos ja que la simbiosi cultural i històrica ha fet que els ciutadans d'aquesta ciutat i els que vénen de les terres centrals de turquia també formin un tapís de colors i de tradicions especial. Mentres ascendeixes cap al barri de Taksim vas veient com, mica en mica, la tradició religiosa queda enrere i un mar de "occidentalització" omple els carrers, arribant a la famosa Istiklal Cadessi on les botiguetes petites tradicionals queden enfosquides per les grans marques de roba, joies i de consum tan conegudes pel "nostre món". I tot això mentre estàs prenent un tè estirat sobre uns coixins en una paret d'un carrer!!! es simplement curiosíssim.
Admirar les portes del mar negre després d'haver navegat pel Bósfor tot compartint les aigües amb certs dofins curiosos, o travessar a l'altre continent sense sortir de la ciutat i veure la posta de Sol mentre es retalla a les siluetes de l'antiga ciutat, són experiències que t'engrandeixen l'ànima.
No ens volem allargar més ja que són moltes les coses que es podrien dir, però creiem que el millor és que un les visqui a la seva manera i les senti a la seva pell........

Les FOTOS que aqui deixem són simplement una petita mirada a tot allò que s'ha descobert......

Fins aviat!